CLUB D'ESCALADA TASCONS

AGULLES D'AMITGES: GRAN DIEDRE

2011-09-15T20:36:00.008+02:00

Després de passar la nit al refugi, que per cert és molt ben parit però car, car,car...ens llevem d'hora i anem a l'agulla gran d'amitges, de les dues la que queda just al darrera.

El primer llarg és un tercer que el passem pel costat i ens plantem en un replà d'herba. Crec que hi ha un parabolt a l'inici.

El segon llarg és el diedre. Hi ha una reu entre mig que ens vam saltar. Son uns 50 metres de diedre que es pot protegir molt bé, tot i que ja hi ha força claus.

El cim és de molt bon fer. Hi ha una escletxa amb escombreries velles, velles,...i el camí per baixar és just al darrere. No fa falta fer cap ràpel. Amb 3' minuts ets a terra,i 5' minuts més i et col.loques a peu de via altra cop.

Salut i a veure si l'any que ve puc anar a l'enfilada, que era el cap de setmana seguent, però la festa major de vidreres tira molt, i molt.

Salut a tothom!!!

DIRECTA TORRES BASSIERO

2011-09-15T17:18:00.010+02:00

PRIMERA TORRE DE BASSIERO; LA MESTRES LLEONART

Eiva penya, quin tros de lloc, i quin disfrute fins on vàrem arribar, és clar!!!

APROXIMACIÓ: Després de fer un bibac al peu del llac de Sant Maurici, que per cert vàrem dormir molt i molt bé! a les sis ens llevem, i no sense fer el ronso carreguem i comencem a pujar...Haig de dir que pensàvem que no seria tant lluny...poc després del refugi antic que queda a peu de camí direcció amitges, ja abandonem material,...sacs,esterilles,fundes,...tot ven amagat i continuem.

Un cop al llac ratera, decidim borejar-lo pel seu costat nord i enfilar amunt estil senglar, com si tinguéssim 20 anys. travessem un salt d'aigua i comencem a pujar fort!

Un cop passat el primer ressalt, vam trobar un descampat, amb un rierol i les primeres fites... que tiren més amunt...comencem a saltar blocs gegants i no parem fins a descobrir les torres... fred gèlid, sol imponent i sense aigua!!!súper lluny, jo diria que casi no ens ho creiem que hi eren, però si!

El primer llarg comença just en un pla de gespa...és força vetical i només hi vaig trobar un clau que per cert de tant repicat no és podia ni caçar amb n cordino, així que tot net fins dalt!

En Pau arribant a la primera R.

El segon llarg comença amb una mena de fisura.Veiem que n'hi ha una altra a l'esquerre. De fet hi ha un cordino em sembla, però tirem recta aque sembla més senzill. Després d'aquesta sortida d'apretar una mica, ens plantem al damunt 'un ninxu amb el que sembla na reunió. la ruta continua a l'esquerre, d'allà on hi havia la sortida´amb el cordino. Ens hi posem i al davant hi apareix l'Ofw que ens havien dit. Hi ha un roc encastat, que el llaço! un tac de fusta den Víctor que també llaço, i el meu amic number five que s'hi psa de película!Preciós!

En pau a la sortida del segon llarg

Sortint de l'OW
La sortida del tercer llarg continua desde una reunió molt còmode que si caus t'hi estavellaràs el cap. Dic això perquè l'OW continua però aquest cop l'amic número cinc no toca bores. Quan deixes la fisura, a mà dreta hi ha un replanet on comenca una placa amb fisuretes verticals que a poc a pc es deixen protegir. El cable que es veu més amunt està petat!!! No et salva la vida, es riu de tu!!!

Uns 20 metres més de terreny fàcil amb un clau que no veig, i fins dalt de la primera torre on hi ha una reunió que volta una punxa. Al darrera hi que da el ràpel penjat. Decidim anar cap abaix i rapelem tot d'un cop. Les cordes de 60 arriben justa baix. El nus s'enganxa una mica però si tirem fort i cedeix.

Acabant el tercer llarg

Foto de peu de via un cop a baix
Per tornar vàrem baixar per la coma de l'abeller però aquest cop tirant a mà dreta en direcció al refugi d'amitges, on vam anar a sopar i a dormir.Jo la propera vegada faria nit al peu de les torres i no oblidaria portar força aigua. Salut i canya!!!

Un mundo para ellos+Esperó Màgic

2010-09-12T18:30:00.015+02:00

Diada d'altura!!!

Amb l'Albert sortim cap a Montserrat amb la intenció de pujar la senyera un dia tant assenyalat com és l' 11 de Setembre!

Enllacem dos itineraris que es troben a la regió de Sant Benet,primer al contrafort de la prenyada, i després a la mateixa prenyada.

El primer surt ben bé al costat del refugi. S'inicia en un arbre, que utilitzem per pujar i anar a xapar el primer burí. Després hem deixat l'arbre i clavar-me a la paret ha estat vibrant....ufffff....El segon llarg(hi ha gent que l'enllaça), surt cap a la dreta i és una mica més finet.El tercer és una disfrutada una mica més senzill,... i el darrer ens deixa al cim del contrafort.

La Mòmia vista desde la segona renió

L'Albert arribant al cim del contrafort amb la prenyada al darrera

Un cop a dalt, fem un rapel desde un petit collet, caient a mà dreta, i ens deixa al mateix peu de la via; espolon màgico. La via em sembla que ha estat reequipada mantenint la situació dels ancoratges i substituïnt els dos pitons vells del primer llarg, per dos de nous.

El primer llarg, amb un pas de travessia al final

El segon i el tercer llarg els hem enllaçat i ha estat una triunfada!!!!Son molt verticals i mantinguts!!!

Arribant a la tercera reunió

Per a nosaltres ha estat magnífic, tot i que els seguros no estan a prop, hem disfrutat i ens ha obligat a escalar en tot moment. Per a nosaltres, al contrafort hi hem trobat una escalada més fineta i nerviosa degut potser a l'ntiguitat dels ancoratges que et vas trobant, que estan força be. Ja a la prenyada, la renovació de l'equipament et permet disfrutar molt més, tot i que no si val a badar...

La Tardor de Nepjeperuna 210mts.6a+ (6a oblig.)

2010-08-22T19:26:00.004+02:00

Només una passió com aquesta, i el record i el regust d'altres escalades,... em motiven per aixecarme a les 5 del matí!!! i agafar la meva cafetera exprés per anar a buscar el meu germà al bar de ribes de Freser!Cafè, canvi de cafetera, i enfilem cap a Queralbs.

Pugem la pista de Fontalba i just al penúltim revolt, deixem la furgo i baixem a mà dreta...si ens hi fixem ja surt un camí força fressat.

L1: llarg llarguíssim que passa per placa, fisura i xemenèia...roca vermellosa, bona i força assegurances(comentari segons criteri personal).Ja varem veure de quin pal anava la via.

L2: La tònica continua...60 metres més, rotllo atlètic i disfruton...

L3: Comença en uns bosquet...fisura on hi abandonem un tascó, travessia a l'esquerra i tram de sortida amb babaresa...

L4: Sortida a l'esquerra amb foto obligada.Penjat d'una mà sobre el vuit!!!

L5: tendència a la dreta amb roca gris i de pitjor qualitat...sostret i reunió...

Arribem dalt amb un regust de bon rotllo increïble...per mi és una escalada de puta mara que val la pena fer...de ben segur que hi tornarem...

Salut a tothom i a disfrutar!!!

Ferrada TERESINA

2010-08-15T19:03:00.005+02:00

Sense company per utilitzar la corda,m'aixeco i tot sol enfilo cap a Montserrat.Fa uns mesos en Nubiola ens va dir:

-La Teresina no és una ferrada qualsevol, és una obra d'art!

Així que amb boira i amb total solitud, disfruto moltíssim d'una ruta divertidíssima i amb alguns passos que no oblidarem. Comentar l'espectacular sensació que es te desde el primer cim, Santa Cecília, i l'espectacular xemeneia de sortida per arribar a Sant Jeroni, el final de la ruta. Després, baixada caminant fins davant del cotxe...

Xemeneia de sortida

Vista del tram final des de Sant Jeroni, després de fer la xemenèia. I al fons el cim de Santa Secilia!

LA DENT D'ORLU

2010-08-05T19:29:00.005+02:00

Tot encigalats tornem per tercera vegada a la dent per fer les enfans de la dalle,...no mirem meteo,...i és clar...altra vegada ens quedem sense poder-la fer!!!

Ens posem en una via més curta la"conflit de generations" i tampoc la podem acabar perquè al tercer llarg trobem la roca ben molla!!!cap avall muniatu!!!!(és aquest crac que va de verd i que no para de tocar els c.....)

Aquí tenim el senyor muniatu al primer llarg...de la "conflit..."

I també al segon llarg...

L'endemà decidim anar al canigó...però la pista està tancada precísament el 26 i 27 de juliol....I al final acabem en un poblet que es diu EUS, fent BLOC!!!!!!!!!!

És que qui no està content és per què no vol...apa siau!

SADERNES;RECADERIA VERTICAL

2010-08-03T14:18:00.011+02:00

Després d'uns dies fent escalada esportiva a sadernes, amb l'Albert pugem una mica més amunt i anem a gaudir de les vistes de la zona desde una via senzilla però que ens fa gaudir molt d'un matí d'estiu...

Per arribar-hi val la pena deixar el cotxe al quart parquing, que encara que et diguin que està plè, pot valer la pena acostar-s'hi...al peu de carretera surt un curriol que amb tendència a l'esquerre, s'enfila fins a un rocam, el pas del cabró, que després d'una grimpadeta ens deixa a cinc minuts del peu de via...

Primer de tot l'albert deixa una mica de pes orgànic,...prffffff....i comencem la via alleugerits!!!!

El primer llarg de la via...

El compi que s'anima i fa el segon llarg,...
El tractor esperant per començar el tercer llarg...
I aquí tenim l'aprenent d'alquimista posant un tasconot,...observem que al cinto hi te un VUIT???? un personatge que no té desperdici nanuuuus.. Fins aquí la tònica de l'escalada és més aviat disfrutona...però al cinquè llarg canvia una mica i s'enxerina...llarg amb roca excel.lent i interessant amb sensació de més verticalitat...

Foto de germanor, i cap a remullar-nos al riu!!!

LA PICA LONGA I EL PETIT VIGNAMALE

2010-07-30T00:58:00.009+02:00

Fa uns caps de setmana, amb molta il.lusió, vàrem agafar els petates i ens apropàrem al Vignamale!!!

El lloc és esplèndit,...fem un vivac i decidits a fer una via de quart grau desequipada per la nord del petit Vignamale...

L'aproximació fins el refugi és dureta però maca,...i la gent del refu ens varen informar molt bé de la via...

Després delvivac vam agafar el material i oh!!!sorpresa!!!van arribar una parella de KRACS!La suposada parella s va erigir com a caps d'expedició?!?!?!?!?! i un cop a la via s'hi posen donant a entendre que el seu nivell és del tipus kamerlander-Catherine Destiville...Nosaltres que ens ho mirem....

...i a mi em semblen més aviat la Bilma i el Pedro Pecapiedra...jajajajaj.....bé, que nosaltres abandonem no sigui que hi deixem la pell i ens anem a fer el petit Vignamale,...on hi recupero l'essència de l'escalada amb una emotiva trobada amb un avi de 80 anys...

Després d'un altre vivac, al dia seguent decidim fer la pica longa o el gran vignamale...es tracta d'una aproximació per una glacera molt maca i fresada, amb un final bonic de pedra on cladrà anar amb compte i si és possible portar casc...

Via CADE a l'Agulla del centenar/MD/Ae

2010-07-04T20:22:00.007+02:00

El dissabte, després de molts dissabtes sense fer gaire res,....anem a la pared nord de frares a fer la cade de l'agulla del centenar.Val a dir que un cop a peu de via, amb en Pau, ens impressiona una mica, i després de tant temps sense trepitjar la nord...ve...ni la nord ni la sud ni res de res...ens fem cacona als calçotets i dubtem una mica!!! Però hi posem com diu en Kellus:-Pit i cullons-, i ens hi aventurem.

La primera tirada és casi be tota d'artificial.El compi s'hi està una bona estona i jo, poc abesat al tema, pateixo una mica.

Enllacem el segon i el tercer llarg i va de collons...hi poso força de tot i el cor em va força peu baix...però poc a poc torno a sentir MONTSSERRAT!!!!I és que com diu en pau, aquesta muntanya o bé l'abraces o t'abraça ella jajajaja...

El quart llarg es presenta impressionant!Un fisurot que desploma...l'hi poso tot l'arsenal de friends,i els repetids i tot...fins al 5!?!?realment és el llarg de l'any!!!No tenim fotos.

El darrer llarg continua amb fisura però s'ha d'anar molt en compte que està força trencat i és força perillós...al coll de l'agulla passem de fer el cim i baixem que estem trinxats...si noi ens fem grans...

La via és molt guapa, hi hem fet servir una placa recuparable i uns estreps pel primer llarg.A la resta hi hem posat micros, aliens i tots els friens! Fins i tot el 5, tres vegades!!!

Torras, Nubiola i Picazo amb els Tascons de Vidreres.

2010-03-06T14:02:00.011+01:00

Hola a tots i a totes!

Ahir vam celebrar la xerrada amb tres grans escaladors del nostre país i millor persones. A Vidreres ens vam reunir al teatre Casino La Unió, una trentena de persones per escoltar i preguntar a tres mestres del nostre esport.

La xerrada va començar bastant puntual i ens va deixar molt bones sensacions. Ha estat un plaer poder escoltar de viva veu aquests il·lustres personatges, que ens van delectar amb un bon nombre de records i vivències de les seves escalades.

La cordada Torras i Nubiola (la cordada centenària), que manté la memòria viva de l'escalada de gairebé 5 dècades (van començar als 40' i ho han fet fins els anys 80') van demostrar un gran coneixement i respecte per la muntanya així com què significa company de cordada, que qualifiquen de "gairebé un matrimoni" i que els ha dut a poder escalar junts durant 50 anys.

Antonio G. Picazo va estar molt atent portant a la xerrada bastant material de l'època que va provocar delit i sorpresa entre el assistents, en veure de primera mà quin tipus de material es gastava abans.
Alhora amb les seves intervencions, va posar el punt de místic i romàntic a la xerrada, cosa que qui més qui menys compartim.

El assistents van poder preguntar directament als convidats, fet que va propiciar que la xerrada fos dinàmica i participativa. Mentrestant els moderadors F. València i F. Carles van anar reconduint quan va caler la direcció de la trobada.

Entre anècdotes que van provocar rialles en moltes ocasions i d'altres qüestions més serioses, van anar passant els minuts fins que després d'una bona hora i mitja es va donar per conclosa la reunió. Els que van voler van poder anar a sopar a un restaurant proper per continuar parlant d'allò que tant ens agrada. Roques, escalades i somnis.

Fins la propera!!!

Preparant la "paradeta" amb els convidats...

Antonio G. Picazo mirant-se el material, els tascons conversant amb en J.M.Torras.

J. Nubiola amb una corda de cànem similar a les que ell va fer servir en els seus inicis.
L'Albert no ho veu clar...

En Torras mirant-se els tacs de fusta, pitons artesanals i un piolet del 1910. En Picazo amb una maça...En Quellos no s'ho acaba de creure...

Recordant vells temps?..

Els "peus de gat" que va portar en J.M. Torras en moltes de les seves escalades...
Sense comentaris...

Començant la xerrada...

Parlant amb el públic assistent...

La cordada centenària en ple debat...

Com es pot veure ens ho vam passar d'allò més bé...

Una bona vesprada...

Material de primera qualitat...

Iker Pou a Demencia senil 9a+ Margalef

2010-02-24T14:02:00.008+01:00

Hola a tots i totes!!

Seguidors del blog dels Tascons, ho sentim perquè ja fa uns dies que no publiquem cap post. Tots estem bastant atrafegats i no estem sortint tant com ens agradaria.
La darrera noticia és la publicació d'un vídeo dirigit per en Jordi Canyigueral i on hi he col·laborat ocupant-me de la direcció de fotografia.
L'equip tècnic el completava en Lluís Capdevila que ens va fer un cop de mà el segon dia de rodatge.

Tot i el fred ha estat un gran plaer poder treballar amb en Lluís, en Jordi a l'equip tècnic i l'Iker i en Baldiri a l'equip artístic, ja que des del primer moment especialment l'Iker ens han fet sentir en bona companyia. (cosa d'agraïr tractant-se de l'elit mundial).

Han sigut un parell de jornades intenses de gravació al desplom del laboratori de Margalef, amb l'Iker donant-ho tot (gràcies de nou) i en Baldiri assegurant-lo i aguantant el fred i el fang com un campió (ets lo puto amo Baldiri). Després de cada jornada anàvem a l'escalfor del refu de Margalef on en Jordi Pou ens delectava amb uns magnífics sopars i on acabàvem la jornada fent petar la xerrada, com no : d'escalades. En Jordi, apart de cuinar super bé ha "cuinat" aquesta bestiesa de via, 9a+ "natural" confirmat pels dos únics repetidors: Cris Sharma i Iker Pou.

Aquí es veu l'impresionant desplom que recorre Demència senil, que cansa només de mirar-lo. Ni em vull imaginar què pot ser tirar de bidits i monodits amb els peus penjant per aquesta roca.
També es veu com en Canyi prepara la grua que va muntada a sobre la auto caravana.

En fi, sempre surten els típics problemilles tècnics d'última hora que van fer suar en Jordi. Finalment es van solucionar abans de començar la jornada. El pollastre estava servit i un bon nombre de curiosos observaven atentament les nostres evolucions.

La grua a sobre l'auto caravana feia goig de veure. Una bona solució que et permet guanyar recorregut de braç i ens va anar de perles. Un gran encert per part de'n Canyi.

Així van quedar en Lluís i en Jordi després de la primera jornada. Aquí repassen les imatges de la jornada al refu tot esperant el sopar o potser miren el pornotube?

Tothom ha quedat encantat amb el resultat final i ha tingut 27000 visites en una setmana , cosa que deixa enrere molts dels videos que volten per Internet. Esperem que tingui continuïtat.

Felicitats a tot l'equip.

El japo no sabem qui era i es va posar per la foto com a caganer del pessebre. D'esquerra a Dreta: El gran Baldiri, Iker, Jordi Canyi, Jo mateix, Lluís i Jordi Pou el guarda i equipador de demència senil.

Salut i roca.

Via MONTPART

2010-01-10T18:42:00.013+01:00

L'agulla miranda de les boïgues on es visualitza el darrer llarg de la via perfectament!

Després d'una nit espectacular a la furgoneta amb companyia de l'Albert i en Roman tot rient, parlant i bebent ratafia etc... ens llevem d'hora i fem un bon esmorzar.

l'Albert en plena efervecència

Bon dia al matí, i continuen els riures...
Després de molta tonteria i d'una curta aproximació, suem una mica d'alcohol i ensposem a treballar...Cal no equivocar-se al primer llarg. Nosaltres vàrem començar per la jumpin jack flash i és 6B. La monpart s'inicia entre dues baumetes anant a caçar una assegurança un pel amunt.L'Albert se'l fa no sense marejar-se una micona!!! Jo arribant a la segona reunió
El segon llarg comença sortint per l'esquerra de la primera reunió. És un passet una mica finet i de seguida li tira dret cap amunt seguint una fisura verticat força ben assegurada. L'arribada a la segona reunió és fàcil i hi desapareixen els seguros...

El tercer llarg és amb diferència el més bo de tots. És força més difícil i combina tècnica, verticalitat i moviments extraordinaris. Està totalment assegurat i és excusa suficient per anar-hi a fer un cop d'ull...

Foto de l'arribada a la darrera reunió...

Tots tres feliços a dalt de l'agulla

D'es d'aquí vull agrair a la gent del refugi d'agulles el seu tarannar, i sobretot les olives i papatones que ens varen regalar al veure'ns tan necessitats, aquest és l'esperit.Gràcies.

TOMÀQUETS D'AMAGATOTIS

2009-12-29T11:59:00.015+01:00

Ahir els Tascons ens anem a Montserrat a fer una matinal.
Hem triat la via Tomàquets d'Amagatotis a la roca de la Palleta. Una via del 88 d'Amadeu Pagès, Joan Rovira i Joan Armengol. La via ha estat reequipada però conservant les distàncies originals cosa que li dona aquell aire...
Avui no fa massa bon dia però confiem que aguanti i el vent no augmenti.
Caminem cap a la via i ens adonem que estem sols en el sector. Aprofitem per fer-hi una visita ara ja que d'aquí a tres dies hi haurà restriccions per nidificació en aquesta zona. Mentre grimpem per la torrentera cadascú absort en els seus pensaments, jo em descobreixo pensant en què fa que sempre acabem tornant a Montserrat.
Hi ha algú que va dir que escalar potser era una necessitat del cor. A mi em passa pel cap que Montserrat potser és una necesstita del cor, que reclama la nostra atenció de tant en tant com una amant.

Bé, arribem a peu de via i ens preparem.
L'hi tira en Xicu que en té ganes i ningú no s'hi oposa.
Amb el cos fred no s'hi posa tant bé com acostuma, però se'n surt bé. Avui fem cordada de tres Xicu, en Coix i Jo en Musta.

Sortim cap a dalt. Sempre em fixo en el moment que els peus deixen l'horitzontal i comencen a progressar per la vertical. Arribem a la primera reu i en Coix es prepara per tirar-li el segon llarg.

Fot una mica de fred ja que el sol no acaba de sortir i el vent bufa a ratxes fortes de vegades. No ens aturem massa i de seguida surt en Coix cap a dalt. Mica en mica va trobant el camí, assegurant el moviments, un cop passats els metres més difícils del llarg els seguros desapareixen, hi ha unes vagues a ma dreta, però en Coix prefereix tirar amb compte fins a la reu deixant molt avall l'últim bolt.

Em toca a mi. Surto cap a dalt. Aquest llarg no és com els dos primers passat el primer moment la cosa s'ajau i tot i que deixa d'aher-hi seguros es fa tranquilament fins a la reu.

Ens retrobem tots tres a la tercera reunió i decidim que acabarem la via ja que el temps ens ha aguantat i el fred sembla que ens dona una mica de treva en aquesta reunió.

No fa tant de vent i el sol ens visita breument.

Tot i que no és la millor foto que m'han tirat mai, la vista des d'aquí és espectacular.

En Xicu li tira per la fisura on l'entrada és potser el pas més dur de la via però es deixa fer bé.

A la fisura hi ha dos claus, i li posa un friend pel mig per si de cas.

Després d'aquest llarg bastant curt, ens trobem al cim de la via, contents per que l'hem pogut acabar, i amb ganes de baixar a fer una cervesa i comentar.

Aquesta tarda hem quedat amb el mestre A. García Picazo per convidar-lo a una xerrada que estem organitzant sobre l'aprenentage i l'enssenyança que aporten tant la muntanya com l'escalada i quins valors cadascú ha extret de les seves experiències a la muntanya. També comptarem amb un escalador de la generació anterior com és en Joan Nubiola i amb un de més jove en Carles Canyigueral. Tots tres ens parlaran de les seves experiències i dels valors que pot aportar la pràctica de l'escalada i l'alpinisme en general.

Amb aquesta foto de cim ens despedim fins la propera. La Tomàquets és una via altament recomanable amb una roca exel·lent, amb un gran ambient montserratí i amb el caràcter intacte.
Ara queda però clausurada fins que s'aixequin les restriccions per nidificació.

Salut i Tascons.

CERDÀ-RIERA A L'AGULLA DE L'ARBRET

2009-12-23T21:45:00.015+01:00

Aquest passat pont de la puríssima, vam apropar-nos a la regió d'agulles. Darrerament és un lloc on m'hi trobo molt bé. Passem pel refugi i el guarda ens diu que la cerdà-riera de l'agulla de l'arbret és difícil de trobar per la raó que hi ha molts itineraris que la creuen. L'agulla de l'arbret és la segona començant per l'esquerre.

Amb en Roman Carbonell, iniciem la ruta. És una clàssica d'entre les clàssiques. Una via preciosa segons l'Antonio Picazo. Per mi, una via que vull fer per la seva història i bellesa...

En Roman a la primera reunió.

Si segueixes l'itineraria amb intuició i sense despistar-te, pots fer la via sense utilitzar cap altre assegurança. Hi ha un moment, a la primera reunió on pots sortir per la dreta i agafar uns químics amb forma de cua de porquet. Aquesta és una altra ruta. nosaltres vàrem seguir l'orifginal sortint per l'esquerre.

Vista de les dues bessones i del refugi

La ruta és ràpida de fer i molt tranquil.la. La roca és molt bona i les assegurances justes. El ràpel passa per una fisura molt llarga i es fa d'una sola tirada unint les dues cordes.Cim de l'agulla de l'arbret. Roman i Francesc

Al final del dia, arriba l'Albert i ens submergim en les furgonetes, en el que es podria dir una vetllada de riures, cassolades i alegria provocada per la magia d'aquesta regió meravelllosa.

Els dos germanets valencia ...

I jo mateix en plena fase del sopar...

CAMÍ DEL TRO

2009-12-09T21:34:00.022+01:00

Després de la nord decidim fer una visita, que per mi és la primera, a la cara sud. La caminata és esplèndida?!?!? Molt llarga i d'aquelles que t'hi deixes la pell. Més si intentes seguir les passes den Sarvosa...

La ruta consta de 4 llargs molt compactes, verticals i ben
assegurats. Per a gaudir de la roca, el sol i el que sigui...esplèndid...

En Pau fent el primer llarg.

En Pau començant el segon llarg. una mica mes picantó que el primer. i al darrera les màchines jordi i tobi en una altra via,...sempre a la vista...

El darrer tram de la penúltima tirada...i cap a casa hi falta gent!

Fins aviat pedra forca!

VIA CERDÀ-POKORSKI

2009-12-01T19:33:00.015+01:00

Aquesta va resultar ser una escalada, en difinitiva, espectacular!com va dir en Pau mentre la fèiem:-noi,aquesta serà d'aquelles que no oblidarem!!!

I tal dit, tal fet. No és per la seva dificultat no,...es deixa fer...però manté en tot moment un aire classicorru de l'època que mola que ti cagues...

L'aproximació ja t'ho fa mirar be! Suem la cansalada i comencem per baix de tot! Començo jo, li tiro fins a un pi amb cinta ronyosa i de seguida arriva en Pau amb cara de: -a veure que ens trobarem avui....

Després de tres llargs de tira-li per on ho vegis millor, arribem a la feixa...on comença el bacallà.

Després de dos llargs descompostos, ens posem en un diedre herbós i trencadís,...de difícil protecció i amb passet picantó al final!això mola!

Ara toca un pas d'A1 que en Pau es treu a la perfecció! després de l'artificial, toca un llarg força vertical amb inici de diedre estret de bon protegir, i sortida en un sostret que tira fort.

El darrer llarg fins on s'ajunten les vies és agradable de fer. Elq eu passa és que al final has de buscar la reu cap a l'equerre en una zona súper trencada i de mal protegir...si mes no, de manera fiable.

En pau que surt fins a la pedrera del pedra...i ai senyor...allà on un cop vaig sortir, com no, amb en kellos per acabar l'anglada guillamó,decideixo fer reunió en un pi intermig i sortir per una albra banda. Posteriroment hem sabut que és per on sortia autènicament l'anglada...la sortida es de por...fisura curta i explosiva a protegir i t'asseus en un pirulí on hi ha unes bagues fetes ronya...la sorpresa és que no es veu el cim ni de d'empeus!

Després de la sorpresa, i de veure el coix i en rènec!!!estàven fent vesties al costat...ens trobem amb dos llargs...aquest d'en Pau i el seguent amb roca força dolenta!

I al cap de munt ens trobem a la cova amb l'altre cordada i baixem tots junts...

Quin dia més guapu,arrivem i el Punki ens convida a fuet...un cervesa i demà cap a la sud...ja en parlarem després...

siau nanooooossss!

VEN-SURI-VEN o LA BANDERETA

2009-10-14T14:45:00.006+02:00

Per fi tornem a Montserrat, muntanya d'escalades fantàstiques!!!

El dissabte enfilem ven d'hora cap a la paret, no sense abans passar per el bar l'Anna a fer un talladet. En Pau i jo tenim clara la ruta que farem, una clàssica d'entre les clàssiques. Una (segons en Picachu), "ascensión de oro".

Doncs nosaltres que hi anem. La ruta es localitza a la regió d'agulles, i es divisa ven aviat ja desde el cotxe,ja que talla la paret en diagonal cap a l'esquerra de forma evident i visible.(segon llarg,foto extreta de la xarxa)

El primer llarg és poc continu. Una entradeta curta de quart i una grimpada ascendent i a l'esquerre fins a un pi on farem reunió. Des d'allà, el segon llarg s'enlaira cap a munt i es desvia cap a l'esquerra per un petit diedre fisurat on hi trobes material de l'època que li dóna una caire d'aventura molt guapu.
El tercer te un passet picantó de 6A que es fa molt be, i el quart és una trinxera de pins situats en una canal al pur estil vietnam, però en vertical. Tot i això val la pena.
La ruta té caràcter i és guapíssima.

La baixada et fa passar per davant la sortida dels ràpels que anys enrere altre cop en Kellus i jo varem utilitzar per baixar de l'aresta GAM, de nit i amb vent tipus hurricane.No Cal dir que em va portar records inesborrables!

GRAN DIEDRE

2009-10-14T14:27:00.007+02:00

La zona del pedra és d'aquelles que no s'obliden. Potser per això, mentre començo l'escalada amb en Roman, em venen al cap records de temps passats, quan el meu amic Kellos em va portar just al costat de la via que ens ocupa, per repetir l'Anglada- Guillamó!

Bé , aquesta via es pot iniciar molt avall, just al peu d'una piràmide, o be pujant i seguint unes feixes amb ràpel inclòs, que et deixen just sota el diedre.Nosaltres varem triar la segona opció. Va resultar una pica perillosa ja que el dia anterior havia plogut i tot era moll i molt relliscós!"Al tantu que hi ha pati!
La via en si és per a mi una petita obra d'art de la muntanya!Es tracta de cinc llargs de bona roca, amb assegurances de l'època i on podrem gaudir de la utilització de friends i tascons al gust del consumidor!!!
Cal dir que el tercer llarg són uns 50 metres de ruta preciosa i que en el quart hi trobem un passet una mica picantó(com diria un amic cap gros,jajaja), que t'ho fa mirar una miqueta. D'altra banda penso que aquest llarg i el seguen, el cinquè, es poden empalmar perfectament.

Un cop a dalt, el dia no acompanyava feia estona i vàrem decidir baixar per els ràpels. Tots, menys un, tenen una argolla grossa de color taronja. Es troben sortint de la via en direcció a l'esquerra i lleugerament cap avall. El tercer ràpel es fa d'un pi que es veu que és molt popular. Suposo per què és molt petit i caragolat i hi ha tres o quatre bagues podrides!O sigui que toca arronsar el culet i tocar fondu ben ràpid!!!Aquest ràpel et deixa al peu de la feixa que et porta al gran diedre. Ara només cal caminar cap a la dreta de forma evident o baixar per on hem vingut. La primera opció és molt ràpida i només hi cal muntar un ràpel bo.
D'aquí cap al refu ha fer unes birretes i fins a la propera.

TAUTAÜLL

2009-07-10T13:25:00.013+02:00

Sortida dels Tascons a la contrada de Tautaüll a la Catalunya Nord. Una gran regió que ens van cardar però que es pot considerar com a catalana. En fi dissabte al dematí anem a la zona de l'engorjat aprofitant el temps ja que a la tarda han donat tempestes i efectivament ens mullem una mica i hem de plegar veles sota la pluja.

Jordi 6c+ dur a l'engorjat on un monodit li fa "pessigolles"

Fem cap al bareto de Vingrau a fer unes cerveses En Jordi, la Marina, la Mireia, la Gina en Joan i en Pau. Després d'una bona estona marxem a buscar un lloc per dormir i acampar amb les furgos.
Campament , sopar, tertulia, nit i a dormir.

Sopar al camp4

Les vies són maques i n'hi ha de tots els graus. Fem una extranya fila: un amb el menisc a cuenca, l'altre amb els tendons del braç escaldats i jo més pendent de la nena que de trepar, les noies no van casi tastar la roca i bé ja arribaran temps més gloriosos.

Jordi 6a+ "gavatx"

Però ens ho passem bé i riem molt que és l'important. Trobem a faltar alguns membres dels tascons que s'han rajat a última hora.

Joan 6b+ amb finura

L'endemà s'obre una mica el cel tot i que ha estat plovent tota la matinada i anem a un sector a derrera el poble buscant l'ombra.

Pau "Bridwell" i Gina "Hill"

Aquests gavatxos posen el grau picant en els sisens i deu n'hi do quins 6a i 6bs, nois, la zona és realment maca encara que la roca una mica plena de verdet i polsim, però prou adherent. Però es disfruta de l'entorn i la companyia.

Joan, Marina, Mireia i Pau

Fent el paperina, la foto la fa un francès molt simpàtic?? i la Marina demana un "choripan". En Jordi com no a dalt.

Joan i Pau

S'hi ha d'anar en bona forma a aquesta paret. Poques vies "fàcils" i bastant desplom.

Cara de com passen el avions.

Bé hora de marxar i anem a refrescar-nos a les gorgues que sembla la platja de Lloret.
En fi ja veieu les fotos.
Fins la propera sortida dels tascon on esperem que s'hi pugui apuntar més gent, que encara que algú no vingui, la sortida es fa igual i no valen les excuses rollo he quedat per engatar-me o em fan mal les cervicals, o haig d'anar amb bicicleta a fer el dropu. El club va començant a agafar forma i un nou impuls que ens pot portar qui sap si aviat a terres llunyanes a gaudir de grans montanyes. Una abraçada a tots.

EASY RIDER

2009-06-29T17:38:00.012+02:00

El dissabte ens decidim per anar a l'aeri, la famosa easy rider és la via més factible que ens sembla que podem fer! Fa mesos que no escalem plegats i després de la ruta drac gos de la setmana anterior creiem que ja estem preparats!L1: Es tracta d'un inici no gaire compacte,per anar a trobar una canal protegida amb algun clau i algun parabolt...és una mica fineta però ja ens demostra per on van els trets...el segell Ballart es veu arreu. L2: Després del petit diedre, venen uns passets més difícils que deuen ser 6a+ o alguna cosa així.Els passos estan perfectament protegits i per tant no és obligat...surts per una panxeta a la dreta i després d'uns metres de placa fas R.

L3: En Pau ha de fer uns metres sense cap assegurança abans d'arribar a l'extraplom on hi ha un seguro...abans es distreu a posar una baguetilla en un bolo que qui sap si aguantaria en cas de... però tot resulta perfecte!Després li toca escalar amb poques assegurances...que n'és de bonic ...L4: Resulta que després de divisar el parabolt molt lluny,allà a l'esquerre, em decideixo d'anar-lo a caçar.És un llarg finet que a poc a poc es posa dret...poques assegurances "and amazing"!
L5: Aquest llarg també ha d'anar a caçar el primer seguro...després tira cap a l'esquerre i R.

L6: En Pau arribant al curt llarg de roca mediocre i final a l'estil Hobbiton!

Els darrers llargs ban per la dreta d'una aresta força bona, amb poques assegurances i roca escel.lent... en definitiva una obtra mestre de Montserrat i l'amic Ballart!i que per molts anys n'hi hagin!

ESCABRONI ESCAPULLINI+MIQUEL KUSH+DRAC GOS

2009-06-29T17:13:00.007+02:00

ESCABRONI+MIQUEL KUSH

Un dissabte a la miranda de Can Jorba!Escalada tranquil.la amb bona roca i temps canviant!
L'Albert al segons llarg...feia temps que no escalava i va tenir alguns petits espetec al cor...
Després d'un tercer llarg finet, l'Albert surt per una travessa a la dreta i un petit diedre herbós que et porta a una R al costat d'un arbret.

En comptes de sortir a l'esquerre per l'escabroni, sortim recta pel costat del diedre d'en BALLART...una placa llarga molt fàcil i bona, LA MIQUEL KUXH...un cop a dalt ens cau una pedrega de cal deu...baixem pel joc de l'oca i capa casa...

L'ENDEMÀ amb en Pau fem el mateix però baixant pel joc de l'oca pugem la DRAC GOS (100 metre, 6a+), però no tenim fotos que ho corroborin..haig de dir que és una via molt interessant, roca excel.lent i molt ben equipada...es poden arribar a enllaçar als llargs de dos en dos amb lo qual et durt una via de resistència sostinguda guapíssima.Protegint-nos de la pedregada, rulem un cigarret i ens donemala fuga...

LA PEDRIZA V; EL PAJARO

2009-05-22T16:34:00.016+02:00

Per acabar, no podia faltar fer alguna vieta al famós pájaro...Ens decidim per una gran clàssica, que va costar la vida per desidratació 10 dies després a un dels seus aperturistes, EN PEDRO RAMOS...només per aquest fet la via ens mereix un respecte i ens envaeix una mena d'aura mística...

ESTE O PEDRO RAMOS(6A)

El primer llarg transcorre per un diedre que ens farà posar les piles de veritat...material de l'època i a gaudir... El segon llarg es tracta de la famosa columna de hercules. un esperó llis com el costat raspós d'una caixa de mistos, que a priori ens fa molt respecte...i il.lusió!En el seu moment va suosar un gran problema pels seus aperturistes, i va acabar esdevenint el primer 6a de la pedriza!

Haig d'afegir que l'equipament del llarg és un trist pitó, que amb coratge i fidelitat t'assegura el pas anterior a l'entrada de la columna...tot seguit només hi queden un parell d'esparrecs que algun dia varen sostenir parabolts...grandió llarg per tot el que l'envolta!

Aquesta és l'expressió que se li queda al meu germà un cop superada la columna...sobren les paraules...jajajaja...i a ell algun dia d'escalada....jajajaja...

El tercer llarg és una placa fàcil totalment neta... i se surt per la cua de l'ocell fins al seu coll...
No podia faltar l'aportació incalculable del meu company de cordada!Darrers metres, també ben nets, i per fi la nostra darrera parada...el cap del pajaro!

Foto amb posse de l'època;m'encanta!

I foto de despedida i germanor; a reveure Pedri!

A tots aquells que encara no hi heu anat, us en recomano una visita.

I a tots aquells amics que no hi hereu, penseu que en diverses ocasions vàreu sortir en les converses de batalles i batalletes de roca del meu germà i jo... muniatus, kellus, pablitos...i alguns més...

LA PEDRA IV "EL YELMO"

2009-05-18T13:09:00.008+02:00

Per fi arriba l'hora de veure'ns altre cop les cares mama pedra!
Aquí ens retrovarem amb records passats i nous temors que haurem de vèncer...

IGNATIUS V+Primera via equipada en Químics al yelmo.La més repetida. Entrada que te pilla algo frio i a plaquejar fins dalt!Interessant!

L'Albert fent seu el tercer llarg! Ja s'ha posat les piles i no vol marxar sense oferir el seu ball! Repiquen sardanes a la Sud del Yelmo!

CABALLO BLANCO 6a

Impressioant obra d'art; via que de ben segur no podras oblidar!

LA PEDRIZA 3-ESPOLON DE LOS PRINCIPIANTES-

2009-05-14T11:19:00.013+02:00

Ens llevem pensant que plourà!Però quina desil.lusió per l'Albert!Avui tampoc hi haurà descans.Surt el sol i no ho podem desaprofitar;marxem a un sector on hi ha fisures i diedres força macus!

Aquesta és la via del diedre!

I aquí tenim en Ferran!Un compi de l'aleix Font que ens vàrem trobar a peu de via.Ens va dir si erem Polacos!I el meu germà casi se li tira al coll!Resulta que és de Sabadell i per allà són molt bromistes!

Aquí ens teniu!L'albert, en Ferran i jo.Ell marxava cap a Tagli. Espero que hagis disfrutat!

Després vàrem fer una via de dos llargs que es diu MIRA UN BUHO (mira un mussol)!

Molt disfrutona i ràpida de fer!

Gran dia per a l'Albert!Es col.loca de puta mare en una línia de 5+ i la treu a la perfecció!

LA PEDRI 2: EL HUESO I LAS OSERAS

2009-04-30T15:18:00.020+02:00

Després del descans merescut, i d'haver paït els nervis del dia anterior, decidim tornar al hueso. Aquest cop la via triada comença al costat de la fulgencio, i transcorre per tota la columna on es recolze el gran os. Un placa immensa...

TITO-ROLIN-BUS(6C+/5+Ao)
L1:El primer llarg se sol escaquejar per l'esquerre, però nosaltres volíem fer la ruta integral.Tal com és!

Aquest és el primer llarg, una fisura a protegir, força fàcil, però amb el pas dur a la sortida. Nosaltres vàrem tirar d'Ao tot i que un cop a dalt vam trobar els cantos bons. Es pot forçar en lliure bastat be!

De la resta de la via no hi ha fotografies perquè l'albert anava, diem que una mica estrassat...

L2: una llarg, llarguíssim, amb els seguros a l'estil de la zona i guapíssim!

L3:un altre llarg semblant a l'anterior però més facil.let.

L4: un tremendu llarg Dúlfer (trabessa a la dreta, molt i molt fina amb torta si caus), i amb un final plaquero de 6B i seguros de l'època.Tota una joia.

L5: llarg de tràmit, però sense cap article de ferreteria... que et porta al cim.

Carreguem forces!Ens dirigim a una zona molt popular anomenada "las oseras".Tot un seguit d'espolons per practicar l'adderència més extrema. Nosaltres triem una via factible i que molts autòctons ens han recomanat.Tres llargs de 6A (o una miqueta més!), que valen la pena de tastar!

ESPOLON SOPLAPOYAS 6A+

L1: Magnífic llargasso, amb petitíssimes regletes que et faran mirar el pas més d'una vegada.

L2:arribada extrema a la reunió!

L3:Seguint la mateixa tònica,un disfrute!

LA PEDRIZA: EL HUESO

2009-04-26T16:54:00.009+02:00

FULGENCIO/LUNÁTICO: V+ per la fulgencio i 6b/A0 per la variant lunático.

El nostre viatge comença en aquesta fantàstica mole de pedra granítica anomenada el hueso!
Varem decidir iniciar la nostra escalada per una ruta mítica, la fulgencio. Anomenar que un cop iniciada la primera tirada, un parell d'autoctons començaven la tito-rolin-bus.UN DELLS amb malles i grenyes heavy metall! això em feia mala espina, i tal dit, tal fet!Resulta que es tractava den jose mingo!Escalador formador del mític grup los UBSA(union de buitres sociedad alcoholica), que reequipava la seva ratonera(porque tiene muchos escapes). Ens va convidar a carn, pebrotets,pa...com a casa!

El primer llarg de la Fulgencio. Metres i metres sense poder posar res! Genial, això és el que volíem! Tercer llarg:un quinto mas de la pedri.tírali i no pensis en resmés que no sigui escalar!ommmm.

L'anècdota és que quan fèiem el segons llarg, un 6a amb passet picantó al final, l'albert i jo vam comentar veient que es podia posar un friend, sobre el possible estalvi d'un parabolt.sense saber que en Mingo ens escoltava desde la seva ruta...la seva resposta va ser afalagadora:-a muy pocos no pedrizeros he oido comentar que este parabolt sobra!

I al final varem fer un llarg alternatiu, que deu ni do: una travessa al més pur estil Dulfer, on només m'assegurava unaplaqueta rovellada, amb passets de 6b llarg, molt llarg que em varem fer rumiar: aquí més valno envarcar-se nanu!
La lunático es tracta d'una variant de placa "con pocos agarres i extrema", seguros molt allunyats, on el millor és no caure.

Mentre m'allunyo del primer seguro i entenc que això serà divertit de veritat, escolo en mingo que em diu: bien, es un 6b, però hay gente que le dice 6c o 7a, no se!-i això no m'ho agués pogut dir abans?

Es tracta d'una obra d'art de l'època, on els ubsa venien a fotres osties sense parar. hi pujaven només per provar aquesta ruta. I jo hi era posat de plè!!!deu meu!!!quin terror!!!!només vaig poder comentar sense respirar al meu germà, que si queia corrés a tota merda enrera per així intentar evitar la meva mort per aplastament al terra... uuufffff...molts nervis i reunió....Gran ruta que no decep! creure i només creure, és el que et permetrà pujar passet a passet!

l'Albert fent la lunático,40 metres i 4 seguros....

En Jose Mingo tallant una branca que molesta a la seva ruta;Ratonera.

I demà tornem-hi; un altre cop al hueso i la osseras!

NO ESTEM MORTS

2009-04-21T21:55:00.007+02:00

Durant aquests tres mesos hem tingut el blog dormit...però l'activitat no ha parat del tot. Ens hem dedicat molt a realitzar activitats de poca alçada, i sobretot a menjar calçots...també ha descansar, és clar...

l'aleix obrint una via d'esportiva al castell dreta de montserrat. una zona molt guapa, amb vies excel.lents.

l'albert fent un top a un altre 6b dela mateixa zona.

jo mateix fent la zoe de can jorba i l'ancestres.vies molt bones amb roca de qualitat.

i en muniatu en plena fase d'autocontrol...ommmmmmmm....

I PROPERAMENT VIATGE DE SETMANA SANTA: LA PEDRIZA

ULL DE TER: CANALS I ROCA PER EMMARCAR

2009-01-19T22:11:00.018+01:00

Després de constituir, per fi, el CET (Club d'Escalada Tascons) uns quans integrants hem estat el cap de setmana trepitjant neu i roca!!!

DISSABTE: DIRECTA AL FAJOL PETIT+ESPERÓ OCIDENTAL

Amb l'Albert decidim fer alguna cosa més entre neu i gel. Agafem els trastos i ens dirigim a la paret del gra de fajol. Davant nostre va en servosa i companyia fonent la neu, nosaltres l'anem col.locant altre cop al seu lloc.

Aquesta via és llarga i mantingudeta en el seu grau. Vam disfrutar molt fent per primera vegada el diedre del centre, on vàrem fer anar els piolets i els grampons com varem poder. L'Albert, patint lu seu, va extreure recompensa emportant-se un friend abandonat. ole cordada!

Aquí estic jo fent el mussol abans d'iniciar el llarg de mixte.

I l'albert a l cim, rostit com una cuixa de pollastre!!!!

Pregunteu-li per la via, a veure que us diu!!!jajajajaja

Tot baixant de la canal, ens decidim a fer-ne una altre que hi ha molt més a la dreta de l'estreta. Aquest cop decidimanar-hi a pèl. Sembla força fàcil. La veritat és que no resulta massa difícil i fins i tot l'albert es troba amb uns metres de mixt enxerinat que solventa no sense posar a prova els manuals de ioga haguts i per haver!!! Un visca per en Panzer!!!

DIUMENGE:L'ESTRETA A "PELU"+ VALL D'HOSTOLES

Al final ens quedem en Muniatu, en Servosa i jo. Passem la vesprada per set cases fent voll dams, estrelles i irlandesos(amb cafè descafeinat)...ep! i una ratafai per pair...després de beure molt, i de veure la fantàstica golejada del Barça...enfilem cap amunt amb la furgo den jordi, una vito que treu fum derrapant per ler corves!això és motor nanooooooo...

Al mati anem a fer l'estreta. Hi ha moltagent i la intenció és que en jordi tiri cap a munt rotllo cohet i en muniato i jo ens encordem i anem fent. Abans del primer ressalt però en muniatu em diu. -i si no pillem les cordes que? i jo li dic:-doncs vinga noi, fot-li! En Muniatu al primer ressalt, la corda que hi ha és d'en balta i en sergi, que ens els vàrem trobar fent la seva primera canal!Felicitats!

Un cop més la bèstia acabant la canal, sense corda i sense seny! Només en 27 minuts!!!Una gran disfrutada!!!

Un cop a dalt en jordi i jo anem a fer una via en roca al vessant Sud. En Muniatu però, ha vingut a fer canals, així que marxa en solitari cap a vall per tornar a pujar per l'occidental.

Nosaltres crestegem cap a l'altre banda fins a trobar el ràpel de la via...no sense abans posor-nos els gats i deixar la ferralla a dalt. La via està a raser del vent i hi toca el solei de puta mare. La roca és al.lucinant i els llargs no tenen gota de desperdici.

El primer és un 5+ de cinquanta metres amb les assegurances rient de nosaltres..., el segon són 40 metres de 6B+ molt tècnic i fi, amb un farcit de passos sobre regletes perfectes i diminutes que varen posar a prova el nostre equilibri i enginy en roca. el tercer és un 6a+ de roca, amb passos molt fins al principi i concentrats al final.

Una via exquisida, amb els seguros molt ben posats i molta continuïtat sobre placa. Per a nosaltres els graus força apretats.

En Servosa repelant la via

Fent el primer llarg.

El segon llarg.

I el tercer llarg.

L'ESTRETA A ULL DE TER

2009-01-07T18:33:00.010+01:00

Després de fer la via TUAREGS a Montserrat, amb l'albert decidim anar a tocar una mica de neu...està una mica cansat però li dic que val la pena.Doncs bé, a les 6 del matí ja el tinc a casa picant el timbre...dorm una micona més al sofà i cap a ull de ter.

El dia és fantàstic. Amb sol i neu ens posem els grampons i enfilem cap a la canal estreta... la canal està molt bé, els ressalts es fan sense problemes, i sense comptar que anem amb un piolet de menys (el qual ens passem de tant en tant) la pujada es fa molt agradable.

El meu germà disfruta d'allò més, i em diu: -com és que no ho hem fet abans això?

MOMENTS DE REFLEXIÓ

2008-12-31T18:37:00.003+01:00

Ara que s'acaba l'any. Ara que tinc uns moments de calma i puc mirar enrere, reflexiono i arribo on no podia arribar.

Tot sovint fem les coses que fem pensant en nosaltres mateixos. Actuem observant la fi dels nostres actes sense parar-nos a mirar el camí que necessitem, ni l'esforç que cal per arribar on volem. El que miro de dir entre pensaments i reflexions és que em sap greu quan amb comentaris personals desmereixo accions i activitats d'altres, i sobretot quan amb comentaris que amaguen prepotència vull mostrar certa humilitat!

No cerco autodestruir-me l'últim dia de l'any ni em vull fer l'araquiri! però sí que vull compartir quelcom que m'aporta l'escalada i que en aquests moments trobo que és important.

La finalitat no està en arribar a dalt, sinó en l'esforç que hi poses.Cadascú hi arrisca el que vol, com vol. Avegades això no ho entenem... arabé, sempre defensaré la meva visió de l'escalada tal i com l'entenc. Amb un profund respecte per les rutes ja obertes, i una ètica que es correspongui amb l'ascenció que tingui al meu davant.

En fi...en aquests moments sento que l'activitat de pujar parets, siguin quines siguin, m'agrada moltíssim. Però el que més m'agrada és fer-ho amb amics!

Molt bon any nou a tothom i bones esclades!!!

Sobretot vull desitjar un bon any als menbres del clubtascons; Pau, albert, núria plenacosta,aleix, marta, muniato, sarbosa, mireia, roman, núria martín, eduard i sobretot a un dels grans com en jordi kellos, que s'està al nepal i a la índia amb la mònica cercant les seves escalades!

Molt bones festes a tots!

francesc

L'ALBERT TORNA A LES ANDADES "TUAREGS"

2008-12-28T17:09:00.007+01:00

Rectifico la piada:pensava que estàvem fent la tomàquets i resulta que era la tuaregs!!!

Després de 3 mesos al pou sec i sense deixar de visitar el "vasco; tapes i birres" l'albert o panzer, torna a la roca! em va comentar que anéssim a fer alguna cosa facilongui, que podríem anar a Solius,...i jo, sense despreciar el gran i màgic mar de granet soliuenc, li dic que ni parlar-ne. Que el seu retorn es mereix un una mica més d'alçada: objectiu, l'artiga alta- la palleta-, zona i via comentada pel meu compi de cordada jordi quellos, integrant dels rostits dels Embarques Team!

Comencem el primer llarg i en panzer el veu molt tiesso! 40 metrer de 6a super verticals!magnífic! l'albert protesta una micona però l'acaba amb goig!

El segon llarg emplena de satisfacció en Panzer,que cada cop més posat a la feina es demana el tercer llarg!

El tercer llarg fa tremolar una mica a l'albert, que ja no recordava l'alegria dels seguros als cinquens montserratins!

El final de l'escalada s'acaba amb un cigarret a dalt de tot, passant per un darrer llarg de fisura molt curtet però oferint una miqueta d'aventura a la línia, per mi un pel sobre-equipada.

... i de camí al cotxe... ens trobem amb els darrers fredulics de la temporada! magnífica recompensa pel retorno de la bestia!

salut i bon profit

"PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA!"

2008-12-23T18:59:00.003+01:00

El passat pont de la constitució vam decidir anar a fer el freequi a margalef. El finde va ser apoteòsic! escalada en roca excel.lent i birres a les jaimes al vespre... anàvem dues fragonetes, la del meu cunyat, (un d'aquells que molts anomenen hippie) i la seva companya, i jo i la meva companya, és clar!

La sorpresa més grossa és que al parar al primer sector, els climbers (per anomenar-los així), ens varen tractar de -PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA- . Jo encara no entenc el perquè. potser el fet de demanar per un lloc on aparcar les furgonetes delatava un cert aire novell en nosaltres... el cert però, és que el meu cunyat viu a pagès on fins i tot i cuida dos porcs, i jo acostumo a escalar els caps de setmana de la meva existència "dominguera"!!!

La muntanya és de tots, de tots els que la tractem amb respecte i de tots els qui tracten amb respecte als demés muntanyecs, sobretot si no en coneixem les seves costums amb certesa...

Quina merda arrivar a cada sector i trobar-te el típic que t'ensenya el seu bíceps power, o l'altre que riu mentre et pregunta el grau ... quin fàstic!!! sort però que ens varem trobar penya guapa per compartir el sopar, les birres i les vies...i fins i tot amics com els rumba team!Salut, i sobretot rumba, molta rumba!

REVOLUCIONES CELESTES+TORMENTA DE VERANO

2008-11-11T13:09:00.011+01:00

Comencem l'escalada a la paret den Solé i Massip, a l'àrea de la Vinya Nova. El dia comença gris però la confiança és cega. Farà bon temps! Anem a escalar en Jordi, en Rafel, en Tersi, la Maria i jo. Dues cordades per fer les dues vies de manera alternada.

Revoluciones Celestes 6C (6a obligat)

En Jordi comença el primer llarg de 6C. Fa fred i al principi té un pas de blog força exagerat. Als pocs metres d'escalada se sent un cloc cec i clar...en Jordi es queixa, i amb raó, se li ha tret l'ombro de lloc. És un crac però, amb l'ajuda del metge Rafi, l'ombro torna a lloc i continuem l'escalada!

L1: En Jordi i en Rafel fent el primer llarg. Després d'un pas fort, una secció continuada i disfrutona fins arribar a R. La roca és excelent!

L2: En Rafi al pas del sostre del llarg de 6B. Una mica finet! aquí canvia la tònica. Pocs seguros i alegria. Un llarg molt disfruton.Roca escel.lent!

L3: En Jordi disfrutant de la roca, el sol i l'alegria de les expansions!!!Un Bon 6a, amb alejes considerables!

Tormenta de Verano 6C (6a/b obligat)

Linia molt i molt bona, amb roca excel.lent i grau mantingudet. La primera tirada és un 6b llarg, bo i amb els seguros no gaire a prop. és realment molt bó. La segona és la tirada més forta; un 6c mantingut, llarg i amb roca una altra vegada excel.lent. La darrera tirada baixa una mica de grau però continua la tònica; molt bona roca i continuitat, amb un passet final que et fa bufar una miqueta...En definitiva una via atòmica!!!!!

L1: En Rafel obrint el llarg de 6b.

L2: En Jordi i en Rafel acavant el 6c. Praules den jordi -He disfrutat com un nen!-.

L3: La Maria acabant la Tormenta deVerano.

Dues vies molt i molt bones!

GÒMEZ-XALMET -a la Prenyada-

2008-11-06T19:18:00.004+01:00

El Dissabte 25 d'octubre, varem quedar amb l'Aleix Font i uns amics seus de Banyoles. Gent molt maca i divertida...els bessons havien sortit de festa per Girona i no deien gaire res. Només escalaven. En Jep, hiperactiu de mena, es dedicava a escalar molt i a tocar els ous a la penya... a l'estil de bon rotllo...com ell diu,-em dedico a intoxicar l'ambient-. Bona gent!l'Aleix ens va guiar i ens va portar cap a la prenyada. Allà varem decidir que ell i jo faríem la XALMET mentre la resta es dedicaven a d'altres menesters. De seguida però, es van presentar a la base de la pared i ... cap a dalt tots cinc...

La linia és molt recomanable. S'inicia per un diedre una mica llepat per les cordades i l'aigua. Tot seguit es va tirant per una placa equipada tot seguint també una fisura que no has de tocar si no vols. Aquestes dues tirades nosaltres les varem empalmar. Fas reu a un arbre i resseguixes una altre fisura fins al bombu final. També ho vàrem empalmar, ens va semblar més ràpid i disfruton. Bona roca, bona orientació, bona aproximació desde el refugi de Sant Benet i possibilitat de realitzar altres ascencions en el dia. Resultat: Si voleu fer amics, aneu a una casa de colonies! Aquí es ve a escalar!

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 3

2008-10-15T20:03:00.008+02:00

AGULLA DIBONA

Després d'escalar les Tenailles anem a Briançon afer unes birres a la nit per celebrar-ho. Aparquem la furgo just davant d'un petit bar on a fora hi ha un concert de blues. Una noia francesa a la guitarra que ho fa de puta mare. Tia & thePatient Wolves.
Ens vam engatar una mica-força-molt i a l'endemà amb un mal de cap considerable, vam enfilar cap a La Berarde, al bell mig dels Ecrins. Allà aparquem la furgo i ens posem en marxa amb els motxilots cap al peu de l'agulla dibona. (aprox. unes 2h30')

Impressionant vista de la mole granítica de la Dibona, que fa posar els pels de punta. Sembla un cohet a punt d'aixecar el vol. És la segona vegada que la veiem, i encara ens impressiona... l'estiu passat hi varem estar fent la clàssica Medier.

En Mustatxo, despentinat i guerxo després de les dues escalades...-nois, ara toca la Dibona, agafeu forces que això no s'ha acabat! Deu meu com pesen les motxiles.El camí de pujada és inhumà i posa a prova les ganes de fer l'agulla. Arribem a dalt com uns putos campions però destrossats. Menys mal que avui no escalarem, no com l'any passat que vam fer-la en el dia.

Una vista de l'agulla des del refu que és a peu de paret. Aquesta foto és de l'any passat que teniem un dia espectacular com es pot veure. El refu és de primera i el maneguen una mare i la seva filla.
La via que hem escollit enguany és la Visite Obligatoire que passa ben bé pel mig de la paret i te una pinta increible. Per començar té 5 llargs de 6a, seguits , de roca excel·lent que no es poden amanir i on els seguros (parabolts) estan alegres...

Aqui estem davant del refu i un noi ens fa una foto. Plè més de Juliol. Acte seguit entra al refu d'on comença a sortir una impresionant olor de
rostit de l'interior, nosaltres per contra anem a buscar un lloc per passar la nit com sempre a l'estil Bonati i a fer-nos unes sopes per sopar.
Fa una fred que glassa (-1º) el refu esta a 2750m i trobem un possible vivaco.

Aqui el tenim: vivac de 5 estrelles.
A dormir com puguis entre rocs de punxa. Ja són ganes i ja tenim una edat, però en fi som romàntics i sense massa pasta... fa una olor de rostit que espanta,....

L'endemà comencem d'hora a les 8 del matí. Sortim a redera d'una parella de guies Italians molt simpàtics que ens cedeixen entrar primer. Els diem que tirin ja que nosaltres som tres i ells van fundint.

L1 Panzer.Fàcil i rampós a buscar la R1 on comença el bacallà.
L2 6a. En Pau (Mosta) Entrada molt maca verical lleugerament desplomada i placa continua i llargueta. Carta de presentació de la via: tibali i no miris enrera.
L3 6a. Hi va en Xicu. De placa a placa i tiro per la placa. Seguros que ens marquen el caràcter de les vies alpines. Passos obligats i alejes. Quan ja no pots més encara queden dos metres.
L4 6a. Pau. Molt maco que passa un parell de sistemes de sostres amb bon canto i molt aeri amb tendència a l'esquerra.
L5 6a. Xicu. Molt vertical i mantingut amb un pas final de tibali fort. No tant plaquero.

L6. 6a. Panzer. Per fi es dona un llargasso de 50m, on fins-i-tot hi pot posar el C2. Els seguros continuen en la mateixa tònica. Pocs, però bons.
L7. Llarg de transició per passar de la paret a la punxa del coet. La nostra sorpresa és que el següent llarg és una fisura que ens ploren el ulls. - et toca a tu, no?-, -no, no,... et toca a tu , oi? a cap dels tres te prous.... per admetre que realment la via tira per aquell fisurot.
Amb el casc cot fugim per la normal, tant temorencs que ens embarquem...ens adelanten unes nenes petites que fan cordada per la sud clàssica, després el seu germà i la xicota, després els pares i per rematar els pares dels pares, els avis!!!!!!!!!!!!
El nostre honor ha quedat en entredit, les catalans 0 - les gavatxos 4.
L8. Escape per la normal fins a retornar a la Visite.
L9. 6a En Xicu li tira al famós llarg de les Canaleres, on atrapa l'avi, però dura poc.
L10. V+ Extraordinari, llarg i mantingut de placa amb bolets a l'estil Pedriza.
L11. IV+ Sense equipar. Per arribar a cim.

Foto de cim. Fins els ous d'anar a remolc. En fi ja la tenim al sac però ens ha quedat una espina molt dolorosa.

El rapel és per la normal de la cara nord. Cal ser prudents.

Xicu fent el llondro amb la boira: -papa por-

Panzer descosit:- eh, aquesta me la pagareu cabrons-

Pau:- señor juez, yo no he hecho nada...-

Adeu Dibona fins la propera, ens has vençut, però t'estimem igual.

2008-10-10T21:09:00.015+02:00

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 2

Després de les impressionants sensacions de la dent,...arribem a un fantàstic paratge natural! aprop de Briançon, un poblet que ens servirà de parada un cop acabem la nostra escalada...hi ha la llengua bífida de la gran serpent francesa; les Tenailles de Monbriçon.

La ruta escollida és una gran clàssica de la zona, realitzada per l'escalador francès Renaud: l'Esperó Renaud.

Aquí veiem el campament base abans de perdre la cobertura, trucant a casa,a les dones...-que no dona, que és molt fàcil-

Abans de pujar una bona cagada per deixar pes...i cap a munt.

A pocs minuts de començar, les cares se'ns queden d'aquesta manera, al visualitzar la llengua de pedra per on va la nostra via. Simplement gallina de piel!

Durant l'aprox.,ens varem trobar amb un ambient salvatge per fer les delicies de tots els muntanyencs. Caminant per allà, ens varem trobar amb uns amics rosegadors; marmotes gegants molt tímides.

Abans de començar l'escalada, varem pensar que era millor gaudir d'un vivac, a l'estil Bonati(guardant les diferències), i gaudir d'aquesta manera d'una ascenció més completa.

EN PANZER I EN XICU,FELIÇOS COM PERDISSOS

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

L1: Llarg apoteòsic, vertical, que antigament no estava assegurat. Nosaltres ens varem trobar amb parabolts, que no varem deixar d'utilitzar. En mostatxos s'hi posa, tot emparaulant que jo li tiraré al diedre final. ok!el problema és que en fred és un llarg que tiba una mica i quan arribem a R1 ens el trobem amb la cara desencaixada.-em fa molt mal la munyeca!-jo se que està fet pols.jo tambe!l'any passat va haber de deixar d'escalar...en panzer marxa cap a munt. Li poso una tira elàstica i en mostatxos millora.es refà com un campió!

L2: El segon llarg és una aresta que et permet col.locar-te poc a poc a la placa. Està ben assegurat i la roca és excel.lent!En Panzer el va disfrutar molt i molt!

L3: El tercer llarg és una barreja de canvi aeri a la paret de l'esquerre, passant per un sostret, per després superar uns 7 o 8 metres de placa molt fina amb pocs seguros.Roca excel.lent!

L4: En mostatxos realitza una sortida preciosa, aeria i ben assegurada que li permet col.locar-se a la placa de l'esquerre, per tal de progressar uns 20 metres fàcils i fer R molt còmode. Aquí ens varen atrapar us gabatxos que es varen saltar el primer llarg...ppffff...quan estaven a punt d'arribar a R amb nosaltres, ens deurien sentir despotricar per la seva velocitat i manera d'escalar i varen fer R en un parabolt anterior.Això em va seber greu unpoc després, i el destí va voler que es trobessin un friend qe nosaltres no havíem vist. La montanya és, en tot cas, imprevisible i la tranquil.litat ha de fluir per damunt de tot!

L5: En Panzer li tira!Sortida fineta i maca, per esprés progressar tranquil.lament. Es salta uns seguros i hi posa proteccions de la casa,a l'estil parabolt mort, i fa R molt correcte.des d'aquest punt s'ha de fer un petitrapel de 15 metres per col.locar-te entre mig de les Tenailles.Impressionant!

L6: Davant la colla de gabatxos (sempre amb humor), ens disposem a escalar la seguent torre. En mostatxos passa el llarg...perdut per un mar de blocs.Finalment, i després de caure un pedrot a l'esquene esquerre den Panzer!UFFFFF! ens col.loquem davant el que serà un llarg simplement per emmarcar!

L7: Visualitzem una fisura pefecta en tendència cap a la dreta. 40 metres de verticalitat extrema amb una calcari rogent perfecte! Es visualitzen cordinos podrits i claus robellats!Algun espit de l'època...tot plegat fa por i els nervis es noten en la cordada! En Xicu li tira i amb paciència i serenitat el treu amb molt d'orgull!A l'R hi ha un mosquetó de l'abandono d'uns francesos granadots que ens havíem trobat abans d'arribar al vivac. -Quan volgueu!!!!- els compis pugen a una velocitat al.lucinant! Se senten crits dels francesos:-Alé les Catalans!- Ens animen a cor obert i tots dos pugen com si els perseguissin els grisos!olé pel llarg!

L8: A continuació ve un llarg que té una sortida molt fina en diedre.En Panzer no ho veu clar. Les forces ja escasseigen i li tira en mostatxos.Realment és un llarg finet i et força a posar-t'hi molt bé! Aquest et deixa sota un diebre de fisura ample, aeri i ESPECTACULAR!

L9: sortida espectacular on l'avi nitus(C4) corre per la fisura darrere el seu amic escalador!UFFFFF,quines vistes! En xicu un cop a dalt del diedre es passa a la placa de l'esquerre, veu R però se la salta. Passa un sostret i recull un cinta exprés oblidada! els compis pugen, en Panzer al.lucina:-Això és que te cagues!-

L10: Enmostatxos pren l'honor de fer cim. Llarg fàcil per acabar la via. Cim de les Tenailles!!!!

Al Cim de les tenailles amb un mostatxos i Panzer somrient, i en xicu al fons.

Foto: gabatxo ben parit,fort com un roure!

La baixada és una tartera de pedre rodoneta, de mida mitjana, perfecta per baixar a tota velocitat...i anar cap a la nostra pròxima agulla!!!!!!!

P.D: Si,si,si....ja sabem que no hi ha cap foto escalant!Hi haureu d'anar per a comprovar-ho!però una cosa us dic de clar:-No us decebrà!

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS

2008-10-07T19:52:00.014+02:00

Introducció: Aquest estiu tres membrillos del club hem estat escalant per Pirineus i Alps. Els nostres objectius eren clars: Per començar, Les enfants de la Dalle de la Dent d'Orlú. Per continuar l'esperó Renaud de les Tenailles de Montbriçon, i per acabar a La Visite Obligatoire de la fantàstica mole de granit de l'agulla Dibona. Temps: 8 dies non stop.

Orlú

Només d'arribar a les 23.00h embarcats fins a les orelles, el fanatisme regnava dins la vw full equip del '89 5 estrelles, on les birres no paràven de sortir de la nevera...Un cop al pàrking els nostres ulls no paràven de cercar l'objectiu. De sobte...brillant sota la llum de la lluna, va aparèixer el queixal gegantí d'Orlú.

Al dematí ens vam assabentar que la vessant de Les enfants estava tancada per despreniments, per això vam canviar els plans. Tocava anar a fer la Zinkeria.

Buscant el peu de via

Comencem, no hi ha ningú a la nostra línia, tothom ja fa estona que ha començat. Nosaltres ens dirigim a la part esquerra on la verticalitat és més acusada. Els friends s'han quedat a la furgo perque hem llegit que no fan falta... portem els aliens

Panzer amb cara de...- no està clar-

L1. Llarg d'adhérència poc protegit. Se'l dona en Panzer.

L2. Tira en Xicu. Long preciós amb un mini diedre final, molt poc protegit. Obligat.

Puretilla in "action dalles"

L3. Entrada fina diedre apoteòsic. Alejes.

Diedre macomacomaco per en mostatxos

L4. A causa de la tremolera de'n Panzer no vam gosar fer fotos. A la recerca del pànic. LLarg molt fi que en Panzer solventa amb serenitat. Per respirar a fons.

L5. Petita fissura de començament, petit ressalt moll fi i a la recerca de la reu.

En xicu no veu pas res. No hi ha res.

L6. Taquicàrdia, suors, roca molla i tiba-li fort. Llarg una mica obligat amb flanqueig a l'esquerra i sostrets amb pocs seguros.

No comments

L7. En Panzer s'enmerda a la zona líquen, no ho veu clar. Es queda sense dièsel, per vall. Ens cedeix l'honor.

L8. Ara si en Panzer arriba al final de la via.

Les tres bessones a l'aresta que duu al cim de la dent. Panzer el Casc-tort, Mostatxu i Xicu.

ESCALADA A TRAVESSANY

2008-09-22T20:40:00.003+02:00

El club tascons estrena aquest blog amb una escalada a travessany!

L'ESPERÓ MORDOR ja es a la butxaca!!!!

L1: fisura de 20 metres que vam entrar per la dreta, una placa que no es pot protegir.però nosaltres vàrem posar el C4 a la fisura per evitar una caiguda cap a vall....

L2:s'inicia cap a l'esquerre, i a pocs metres ens trobem amb una fisura curta on haurem de posar a prova l'equilibri i la fe en l'autroprotecció!

L3:el llarg comença en fisura,com no,a partir de dos tascons super ben posats per una parella que hi va anar pels vols de l'agost (xapó mon amí). el llarg és molt llarg! tot de fisuraca pletòrica,passant per un pirulí que es mou i resona com un bou...bong,bong...

L4:et llences a la dreta buscant un pito que no existeix (o que no puc trobar) i tirali cap amunt 40 metrecos de fisura ample al principi i més estreta i doble a la segona part. Posar a prova els videos i fotos que hem vist de yosemite, ha estat l'única manera de sortir-nos amb el fantàstic llarg.Simplement: al.lucinant!!!

L5:llarg menys vertical on haurem de cercar punts d'assegurança més amagats.

L6: Inici en una placa qe et fa anar cap a l'esquerre per protegir una fisura amplota. passes per un cordino mega podrit que no assegurem i et plantes sota un sostres distret,maco i amb salseta.el protegeixo amb n C3 en un forat i una cinta llarga en una llastre punxaguda, i cap amunt!

L7:40 o 50 metres fins al final, on trobarem una punxa de roca gegant per a montar la reu!Final: grimpar cap amunt, per tal de dirigir-nos amb tendència a l'esquerre passant pel llom de les montanyes,seguint les fites...i cap al refu a fer una birra que entra de la muerte!!!

vista des del cim de l'esperó, els estanys de Tumaneja!