diumenge 26 de febrer de 2012

MAGIC LINE AL GORRO FRIGI


El divendres passat ens varem apropar a gorros a fer una vieta per recuperar sensacions d'altura...Amb en Pau pugem caminant per provar forces desde el monestir i arribem força be, tant que tot flipats ens posem a la primera paret que trobem,,.-...evidentment no és la via, no estem ni tan sols al gorro frigi sinó a la gorra marinera.Ole els nostres ous!!!



Desgrimpem i anem a buscar la via.
El primer llarg té un pas picant d'entrada en una baumeta característica.
la resta de la via es va fent molt be. bona roca, poc compromís, disfrutar al màxim i un darrer pas al penúltim llarg on la via esposa més dreta. Xapatge bufant una micona..i cap a dalt.
A dalt hi trobem una cordada que feia la Carles i ens recomana la 98 octanos de la magdalena superior...

dijous 15 de setembre de 2011

AGULLES D'AMITGES: GRAN DIEDRE

Després de passar la nit al refugi, que per cert és molt ben parit però car, car,car...ens llevem d'hora i anem a l'agulla gran d'amitges, de les dues la que queda just al darrera.


El primer llarg és un tercer que el passem pel costat i ens plantem en un replà d'herba. Crec que hi ha un parabolt a l'inici.

El segon llarg és el diedre. Hi ha una reu entre mig que ens vam saltar. Son uns 50 metres de diedre que es pot protegir molt bé, tot i que ja hi ha força claus.




El cim és de molt bon fer. Hi ha una escletxa amb escombreries velles, velles,...i el camí per baixar és just al darrere. No fa falta fer cap ràpel. Amb 3' minuts ets a terra,i 5' minuts més i et col.loques a peu de via altra cop.

Salut i a veure si l'any que ve puc anar a l'enfilada, que era el cap de setmana seguent, però la festa major de vidreres tira molt, i molt.

Salut a tothom!!!

DIRECTA TORRES BASSIERO

PRIMERA TORRE DE BASSIERO; LA MESTRES LLEONART

Eiva penya, quin tros de lloc, i quin disfrute fins on vàrem arribar, és clar!!!


APROXIMACIÓ: Després de fer un bibac al peu del llac de Sant Maurici, que per cert vàrem dormir molt i molt bé! a les sis ens llevem, i no sense fer el ronso carreguem i comencem a pujar...Haig de dir que pensàvem que no seria tant lluny...poc després del refugi antic que queda a peu de camí direcció amitges, ja abandonem material,...sacs,esterilles,fundes,...tot ven amagat i continuem.


Un cop al llac ratera, decidim borejar-lo pel seu costat nord i enfilar amunt estil senglar, com si tinguéssim 20 anys. travessem un salt d'aigua i comencem a pujar fort!


Un cop passat el primer ressalt, vam trobar un descampat, amb un rierol i les primeres fites... que tiren més amunt...comencem a saltar blocs gegants i no parem fins a descobrir les torres... fred gèlid, sol imponent i sense aigua!!!súper lluny, jo diria que casi no ens ho creiem que hi eren, però si!


El primer llarg comença just en un pla de gespa...és força vetical i només hi vaig trobar un clau que per cert de tant repicat no és podia ni caçar amb n cordino, així que tot net fins dalt!

En Pau arribant a la primera R.


El segon llarg comença amb una mena de fisura.Veiem que n'hi ha una altra a l'esquerre. De fet hi ha un cordino em sembla, però tirem recta aque sembla més senzill. Després d'aquesta sortida d'apretar una mica, ens plantem al damunt 'un ninxu amb el que sembla na reunió. la ruta continua a l'esquerre, d'allà on hi havia la sortida´amb el cordino. Ens hi posem i al davant hi apareix l'Ofw que ens havien dit. Hi ha un roc encastat, que el llaço! un tac de fusta den Víctor que també llaço, i el meu amic number five que s'hi psa de película!Preciós!




En pau a la sortida del segon llarg


Sortint de l'OW
La sortida del tercer llarg continua desde una reunió molt còmode que si caus t'hi estavellaràs el cap. Dic això perquè l'OW continua però aquest cop l'amic número cinc no toca bores. Quan deixes la fisura, a mà dreta hi ha un replanet on comenca una placa amb fisuretes verticals que a poc a pc es deixen protegir. El cable que es veu més amunt està petat!!! No et salva la vida, es riu de tu!!!


Uns 20 metres més de terreny fàcil amb un clau que no veig, i fins dalt de la primera torre on hi ha una reunió que volta una punxa. Al darrera hi que da el ràpel penjat. Decidim anar cap abaix i rapelem tot d'un cop. Les cordes de 60 arriben justa baix. El nus s'enganxa una mica però si tirem fort i cedeix.




Acabant el tercer llarg


Foto de peu de via un cop a baix
Per tornar vàrem baixar per la coma de l'abeller però aquest cop tirant a mà dreta en direcció al refugi d'amitges, on vam anar a sopar i a dormir.Jo la propera vegada faria nit al peu de les torres i no oblidaria portar força aigua. Salut i canya!!!

diumenge 12 de setembre de 2010

Un mundo para ellos+Esperó Màgic



Diada d'altura!!!

Amb l'Albert sortim cap a Montserrat amb la intenció de pujar la senyera un dia tant assenyalat com és l' 11 de Setembre!

Enllacem dos itineraris que es troben a la regió de Sant Benet,primer al contrafort de la prenyada, i després a la mateixa prenyada.
El primer surt ben bé al costat del refugi. S'inicia en un arbre, que utilitzem per pujar i anar a xapar el primer burí. Després hem deixat l'arbre i clavar-me a la paret ha estat vibrant....ufffff....El segon llarg(hi ha gent que l'enllaça), surt cap a la dreta i és una mica més finet.El tercer és una disfrutada una mica més senzill,... i el darrer ens deixa al cim del contrafort.

La Mòmia vista desde la segona renió

L'Albert arribant al cim del contrafort amb la prenyada al darrera

Un cop a dalt, fem un rapel desde un petit collet, caient a mà dreta, i ens deixa al mateix peu de la via; espolon màgico. La via em sembla que ha estat reequipada mantenint la situació dels ancoratges i substituïnt els dos pitons vells del primer llarg, per dos de nous.

El primer llarg, amb un pas de travessia al final

El segon i el tercer llarg els hem enllaçat i ha estat una triunfada!!!!Son molt verticals i mantinguts!!!

Arribant a la tercera reunió

Per a nosaltres ha estat magnífic, tot i que els seguros no estan a prop, hem disfrutat i ens ha obligat a escalar en tot moment. Per a nosaltres, al contrafort hi hem trobat una escalada més fineta i nerviosa degut potser a l'ntiguitat dels ancoratges que et vas trobant, que estan força be. Ja a la prenyada, la renovació de l'equipament et permet disfrutar molt més, tot i que no si val a badar...

diumenge 22 d’agost de 2010

La Tardor de Nepjeperuna 210mts.6a+ (6a oblig.)

Només una passió com aquesta, i el record i el regust d'altres escalades,... em motiven per aixecarme a les 5 del matí!!! i agafar la meva cafetera exprés per anar a buscar el meu germà al bar de ribes de Freser!Cafè, canvi de cafetera, i enfilem cap a Queralbs.

Pugem la pista de Fontalba i just al penúltim revolt, deixem la furgo i baixem a mà dreta...si ens hi fixem ja surt un camí força fressat.


L1: llarg llarguíssim que passa per placa, fisura i xemenèia...roca vermellosa, bona i força assegurances(comentari segons criteri personal).Ja varem veure de quin pal anava la via.

L2: La tònica continua...60 metres més, rotllo atlètic i disfruton...

L3: Comença en uns bosquet...fisura on hi abandonem un tascó, travessia a l'esquerra i tram de sortida amb babaresa...

L4: Sortida a l'esquerra amb foto obligada.Penjat d'una mà sobre el vuit!!!

L5: tendència a la dreta amb roca gris i de pitjor qualitat...sostret i reunió...

Arribem dalt amb un regust de bon rotllo increïble...per mi és una escalada de puta mara que val la pena fer...de ben segur que hi tornarem...

Salut a tothom i a disfrutar!!!

diumenge 15 d’agost de 2010

Ferrada TERESINA

Sense company per utilitzar la corda,m'aixeco i tot sol enfilo cap a Montserrat.Fa uns mesos en Nubiola ens va dir:

-La Teresina no és una ferrada qualsevol, és una obra d'art!

Així que amb boira i amb total solitud, disfruto moltíssim d'una ruta divertidíssima i amb alguns passos que no oblidarem. Comentar l'espectacular sensació que es te desde el primer cim, Santa Cecília, i l'espectacular xemeneia de sortida per arribar a Sant Jeroni, el final de la ruta. Després, baixada caminant fins davant del cotxe...

Xemeneia de sortida

Vista del tram final des de Sant Jeroni, després de fer la xemenèia. I al fons el cim de Santa Secilia!

dijous 5 d’agost de 2010

LA DENT D'ORLU

Tot encigalats tornem per tercera vegada a la dent per fer les enfans de la dalle,...no mirem meteo,...i és clar...altra vegada ens quedem sense poder-la fer!!!
Ens posem en una via més curta la"conflit de generations" i tampoc la podem acabar perquè al tercer llarg trobem la roca ben molla!!!cap avall muniatu!!!!(és aquest crac que va de verd i que no para de tocar els c.....)
Aquí tenim el senyor muniatu al primer llarg...de la "conflit..."
I també al segon llarg...

L'endemà decidim anar al canigó...però la pista està tancada precísament el 26 i 27 de juliol....I al final acabem en un poblet que es diu EUS, fent BLOC!!!!!!!!!!
És que qui no està content és per què no vol...apa siau!