La zona del pedra és d'aquelles que no s'obliden. Potser per això, mentre començo l'escalada amb en Roman, em venen al cap records de temps passats, quan el meu amic Kellos em va portar just al costat de la via que ens ocupa, per repetir l'Anglada- Guillamó!
Bé , aquesta via es pot iniciar molt avall, just al peu d'una piràmide, o be pujant i seguint unes feixes amb ràpel inclòs, que et deixen just sota el diedre.Nosaltres varem triar la segona opció. Va resultar una pica perillosa ja que el dia anterior havia plogut i tot era moll i molt relliscós!"Al tantu que hi ha pati!
La via en si és per a mi una petita obra d'art de la muntanya!Es tracta de cinc llargs de bona roca, amb assegurances de l'època i on podrem gaudir de la utilització de friends i tascons al gust del consumidor!!!
Cal dir que el tercer llarg són uns 50 metres de ruta preciosa i que en el quart hi trobem un passet una mica picantó(com diria un amic cap gros,jajaja), que t'ho fa mirar una miqueta. D'altra banda penso que aquest llarg i el seguen, el cinquè, es poden empalmar perfectament.
Un cop a dalt, el dia no acompanyava feia estona i vàrem decidir baixar per els ràpels. Tots, menys un, tenen una argolla grossa de color taronja. Es troben sortint de la via en direcció a l'esquerra i lleugerament cap avall. El tercer ràpel es fa d'un pi que es veu que és molt popular. Suposo per què és molt petit i caragolat i hi ha tres o quatre bagues podrides!O sigui que toca arronsar el culet i tocar fondu ben ràpid!!!Aquest ràpel et deixa al peu de la feixa que et porta al gran diedre. Ara només cal caminar cap a la dreta de forma evident o baixar per on hem vingut. La primera opció és molt ràpida i només hi cal muntar un ràpel bo.
D'aquí cap al refu ha fer unes birretes i fins a la propera.
Bé , aquesta via es pot iniciar molt avall, just al peu d'una piràmide, o be pujant i seguint unes feixes amb ràpel inclòs, que et deixen just sota el diedre.Nosaltres varem triar la segona opció. Va resultar una pica perillosa ja que el dia anterior havia plogut i tot era moll i molt relliscós!"Al tantu que hi ha pati!
La via en si és per a mi una petita obra d'art de la muntanya!Es tracta de cinc llargs de bona roca, amb assegurances de l'època i on podrem gaudir de la utilització de friends i tascons al gust del consumidor!!!
Cal dir que el tercer llarg són uns 50 metres de ruta preciosa i que en el quart hi trobem un passet una mica picantó(com diria un amic cap gros,jajaja), que t'ho fa mirar una miqueta. D'altra banda penso que aquest llarg i el seguen, el cinquè, es poden empalmar perfectament.
Un cop a dalt, el dia no acompanyava feia estona i vàrem decidir baixar per els ràpels. Tots, menys un, tenen una argolla grossa de color taronja. Es troben sortint de la via en direcció a l'esquerra i lleugerament cap avall. El tercer ràpel es fa d'un pi que es veu que és molt popular. Suposo per què és molt petit i caragolat i hi ha tres o quatre bagues podrides!O sigui que toca arronsar el culet i tocar fondu ben ràpid!!!Aquest ràpel et deixa al peu de la feixa que et porta al gran diedre. Ara només cal caminar cap a la dreta de forma evident o baixar per on hem vingut. La primera opció és molt ràpida i només hi cal muntar un ràpel bo.
D'aquí cap al refu ha fer unes birretes i fins a la propera.
L1: Es tracta d'un inici no gaire compacte,per anar a trobar una canal protegida amb algun clau i algun parabolt...és una mica fineta però ja ens demostra per on van els trets...el segell Ballart es veu arreu. 
L2: Després del petit diedre, venen uns passets més difícils que deuen ser 6a+ o alguna cosa així.Els passos estan perfectament protegits i per tant no és obligat...surts per una panxeta a la dreta i després d'uns metres de placa fas R.
L3: En Pau ha de fer uns metres sense cap assegurança abans d'arribar a l'extraplom on hi ha un seguro...abans es distreu a posar una baguetilla en un bolo que qui sap si aguantaria en cas de... però tot resulta perfecte!Després li toca escalar amb poques assegurances...que n'és de bonic ...
L4: Resulta que després de divisar el parabolt molt lluny,allà a l'esquerre, em decideixo d'anar-lo a caçar.És un llarg finet que a poc a poc es posa dret...poques assegurances "and amazing"!
L5: Aquest llarg també ha d'anar a caçar el primer seguro...després tira cap a l'esquerre i R.
L6: En Pau arribant al curt llarg de roca mediocre i final a l'estil Hobbiton!
Els darrers llargs ban per la dreta d'una aresta força bona, amb poques assegurances i roca escel.lent... en definitiva una obtra mestre de Montserrat i l'amic Ballart!i que per molts anys n'hi hagin!
L'Albert al segons llarg...feia temps que no escalava i va tenir alguns petits espetec al cor...
Després d'un tercer llarg finet, l'Albert surt per una travessa a la dreta i un petit diedre herbós que et porta a una R al costat d'un arbret. 
Protegint-nos de la pedregada, rulem un cigarret i ens donemala fuga...
El primer llarg transcorre per un diedre que ens farà posar les piles de veritat...material de l'època i a gaudir...
El segon llarg es tracta de la famosa columna de hercules. un esperó llis com el costat raspós d'una caixa de mistos, que a priori ens fa molt respecte...i il.lusió!En el seu moment va suosar un gran problema pels seus aperturistes, i va acabar esdevenint el primer 6a de la pedriza!
El tercer llarg és una placa fàcil totalment neta... i se surt per la cua de l'ocell fins al seu coll...
No podia faltar l'aportació incalculable del meu company de cordada!Darrers metres, també ben nets, i per fi la nostra darrera parada...el cap del pajaro!
Primera via equipada en Químics al yelmo.La més repetida. Entrada que te pilla algo frio i a plaquejar fins dalt!Interessant!
L'Albert fent seu el tercer llarg! Ja s'ha posat les piles i no vol marxar sense oferir el seu ball! Repiquen sardanes a la Sud del Yelmo!
