
Per acabar, no podia faltar fer alguna vieta al famós pájaro...Ens decidim per una gran clàssica, que va costar la vida per desidratació 10 dies després a un dels seus aperturistes, EN PEDRO RAMOS...només per aquest fet la via ens mereix un respecte i ens envaeix una mena d'aura mística...
ESTE O PEDRO RAMOS(6A)
Haig d'afegir que l'equipament del llarg és un trist pitó, que amb coratge i fidelitat t'assegura el pas anterior a l'entrada de la columna...tot seguit només hi queden un parell d'esparrecs que algun dia varen sostenir parabolts...grandió llarg per tot el que l'envolta!

Aquesta és l'expressió que se li queda al meu germà un cop superada la columna...sobren les paraules...jajajaja...i a ell algun dia d'escalada....jajajaja...

El tercer llarg és una placa fàcil totalment neta... i se surt per la cua de l'ocell fins al seu coll...

No podia faltar l'aportació incalculable del meu company de cordada!Darrers metres, també ben nets, i per fi la nostra darrera parada...el cap del pajaro!

Foto amb posse de l'època;m'encanta!
I foto de despedida i germanor; a reveure Pedri!
A tots aquells que encara no hi heu anat, us en recomano una visita.
I a tots aquells amics que no hi hereu, penseu que en diverses ocasions vàreu sortir en les converses de batalles i batalletes de roca del meu germà i jo... muniatus, kellus, pablitos...i alguns més...