
Bé , aquesta via es pot iniciar molt avall, just al peu d'una piràmide, o be pujant i seguint unes feixes amb ràpel inclòs, que et deixen just sota el diedre.Nosaltres varem triar la segona opció. Va resultar una pica perillosa ja que el dia anterior havia plogut i tot era moll i molt relliscós!"Al tantu que hi ha pati!
La via en si és per a mi una petita obra d'art de la muntanya!Es tracta de cinc llargs de bona roca, amb assegurances de l'època i on podrem gaudir de la utilització de friends i tascons al gust del consumidor!!!
Cal dir que el tercer llarg són uns 50 metres de ruta preciosa i que en el quart hi trobem un passet una mica picantó(com diria un amic cap gros,jajaja), que t'ho fa mirar una miqueta. D'altra banda penso que aquest llarg i el seguen, el cinquè, es poden empalmar perfectament.
Un cop a dalt, el dia no acompanyava feia estona i vàrem decidir baixar per els ràpels. Tots, menys un, tenen una argolla grossa de color taronja. Es troben sortint de la via en direcció a l'esquerra i lleugerament cap avall. El tercer ràpel es fa d'un pi que es veu que és molt popular. Suposo per què és molt petit i caragolat i hi ha tres o quatre bagues podrides!O sigui que toca arronsar el culet i tocar fondu ben ràpid!!!Aquest ràpel et deixa al peu de la feixa que et porta al gran diedre. Ara només cal caminar cap a la dreta de forma evident o baixar per on hem vingut. La primera opció és molt ràpida i només hi cal muntar un ràpel bo.
D'aquí cap al refu ha fer unes birretes i fins a la propera.









El primer llarg transcorre per un diedre que ens farà posar les piles de veritat...material de l'època i a gaudir...
El segon llarg es tracta de la famosa columna de hercules. un esperó llis com el costat raspós d'una caixa de mistos, que a priori ens fa molt respecte...i il.lusió!En el seu moment va suosar un gran problema pels seus aperturistes, i va acabar esdevenint el primer 6a de la pedriza!
El tercer llarg és una placa fàcil totalment neta... i se surt per la cua de l'ocell fins al seu coll...
No podia faltar l'aportació incalculable del meu company de cordada!Darrers metres, també ben nets, i per fi la nostra darrera parada...el cap del pajaro!

Primera via equipada en Químics al yelmo.La més repetida. Entrada que te pilla algo frio i a plaquejar fins dalt!Interessant!
L'Albert fent seu el tercer llarg! Ja s'ha posat les piles i no vol marxar sense oferir el seu ball! Repiquen sardanes a la Sud del Yelmo!










