dimecres, 14 d’octubre de 2009

VEN-SURI-VEN o LA BANDERETA

Per fi tornem a Montserrat, muntanya d'escalades fantàstiques!!!
El dissabte enfilem ven d'hora cap a la paret, no sense abans passar per el bar l'Anna a fer un talladet. En Pau i jo tenim clara la ruta que farem, una clàssica d'entre les clàssiques. Una (segons en Picachu), "ascensión de oro".

Doncs nosaltres que hi anem. La ruta es localitza a la regió d'agulles, i es divisa ven aviat ja desde el cotxe,ja que talla la paret en diagonal cap a l'esquerra de forma evident i visible.(segon llarg,foto extreta de la xarxa)
El primer llarg és poc continu. Una entradeta curta de quart i una grimpada ascendent i a l'esquerre fins a un pi on farem reunió. Des d'allà, el segon llarg s'enlaira cap a munt i es desvia cap a l'esquerra per un petit diedre fisurat on hi trobes material de l'època que li dóna una caire d'aventura molt guapu.
El tercer te un passet picantó de 6A que es fa molt be, i el quart és una trinxera de pins situats en una canal al pur estil vietnam, però en vertical. Tot i això val la pena.
La ruta té caràcter i és guapíssima.

La baixada et fa passar per davant la sortida dels ràpels que anys enrere altre cop en Kellus i jo varem utilitzar per baixar de l'aresta GAM, de nit i amb vent tipus hurricane.No Cal dir que em va portar records inesborrables!

GRAN DIEDRE


La zona del pedra és d'aquelles que no s'obliden. Potser per això, mentre començo l'escalada amb en Roman, em venen al cap records de temps passats, quan el meu amic Kellos em va portar just al costat de la via que ens ocupa, per repetir l'Anglada- Guillamó!

Bé , aquesta via es pot iniciar molt avall, just al peu d'una piràmide, o be pujant i seguint unes feixes amb ràpel inclòs, que et deixen just sota el diedre.Nosaltres varem triar la segona opció. Va resultar una pica perillosa ja que el dia anterior havia plogut i tot era moll i molt relliscós!"Al tantu que hi ha pati!
La via en si és per a mi una petita obra d'art de la muntanya!Es tracta de cinc llargs de bona roca, amb assegurances de l'època i on podrem gaudir de la utilització de friends i tascons al gust del consumidor!!!
Cal dir que el tercer llarg són uns 50 metres de ruta preciosa i que en el quart hi trobem un passet una mica picantó(com diria un amic cap gros,jajaja), que t'ho fa mirar una miqueta. D'altra banda penso que aquest llarg i el seguen, el cinquè, es poden empalmar perfectament.

Un cop a dalt, el dia no acompanyava feia estona i vàrem decidir baixar per els ràpels. Tots, menys un, tenen una argolla grossa de color taronja. Es troben sortint de la via en direcció a l'esquerra i lleugerament cap avall. El tercer ràpel es fa d'un pi que es veu que és molt popular. Suposo per què és molt petit i caragolat i hi ha tres o quatre bagues podrides!O sigui que toca arronsar el culet i tocar fondu ben ràpid!!!Aquest ràpel et deixa al peu de la feixa que et porta al gran diedre. Ara només cal caminar cap a la dreta de forma evident o baixar per on hem vingut. La primera opció és molt ràpida i només hi cal muntar un ràpel bo.
D'aquí cap al refu ha fer unes birretes i fins a la propera.