Un cop al llac ratera, decidim borejar-lo pel seu costat nord i enfilar amunt estil senglar, com si tinguéssim 20 anys. travessem un salt d'aigua i comencem a pujar fort!
Un cop passat el primer ressalt, vam trobar un descampat, amb un rierol i les primeres fites... que tiren més amunt...comencem a saltar blocs gegants i no parem fins a descobrir les torres... fred gèlid, sol imponent i sense aigua!!!súper lluny, jo diria que casi no ens ho creiem que hi eren, però si!
El primer llarg comença just en un pla de gespa...és força vetical i només hi vaig trobar un clau que per cert de tant repicat no és podia ni caçar amb n cordino, així que tot net fins dalt!
En Pau arribant a la primera R.
El segon llarg comença amb una mena de fisura.Veiem que n'hi ha una altra a l'esquerre. De fet hi ha un cordino em sembla, però tirem recta aque sembla més senzill. Després d'aquesta sortida d'apretar una mica, ens plantem al damunt 'un ninxu amb el que sembla na reunió. la ruta continua a l'esquerre, d'allà on hi havia la sortida´amb el cordino. Ens hi posem i al davant hi apareix l'Ofw que ens havien dit. Hi ha un roc encastat, que el llaço! un tac de fusta den Víctor que també llaço, i el meu amic number five que s'hi psa de película!Preciós!
En pau a la sortida del segon llarg
Sortint de l'OW
La sortida del tercer llarg continua desde una reunió molt còmode que si caus t'hi estavellaràs el cap. Dic això perquè l'OW continua però aquest cop l'amic número cinc no toca bores. Quan deixes la fisura, a mà dreta hi ha un replanet on comenca una placa amb fisuretes verticals que a poc a pc es deixen protegir. El cable que es veu més amunt està petat!!! No et salva la vida, es riu de tu!!!
Uns 20 metres més de terreny fàcil amb un clau que no veig, i fins dalt de la primera torre on hi ha una reunió que volta una punxa. Al darrera hi que da el ràpel penjat. Decidim anar cap abaix i rapelem tot d'un cop. Les cordes de 60 arriben justa baix. El nus s'enganxa una mica però si tirem fort i cedeix.
Acabant el tercer llarg
Foto de peu de via un cop a baix
Per tornar vàrem baixar per la coma de l'abeller però aquest cop tirant a mà dreta en direcció al refugi d'amitges, on vam anar a sopar i a dormir.Jo la propera vegada faria nit al peu de les torres i no oblidaria portar força aigua. Salut i canya!!!
4 comentaris:
El cable trencat que dieu del tascó abandonat se'ns va trencar a nosaltres. Obviament el company va fer una voladeta...Ja saps que pasa, et refies de tot el que trobes por ahí i després hi ha sorpreses.
No sé si ho vareu trobar pero les millors fisures del Pirineu que diuen algunes ressenyes on son???????
Aixó si, només escalar la primera torre ja és una activitat certament recomanable. Pocs cims hi ha tan esmolats i vertiginosos com aquest.
Fins aviat
eiva nenivan!la veritat és que no varem trobar gaires fisures, no sé a la segona torre,...de ven segur que hi tornaré a comprovar-ho!
Pel que fa al cable, la veritat és que me'l mirava per xapa'l, i me'l vaig trobar petat,...tot i això varem escalar la torre molt bé i la varem disfrutar molt...
salut
ei ahir el tascó seguia igual!!
per a mi via 10 estrelles i a part del primer i 4rt llarg, fisures a dojo, diria que son més fisura que empotrament! quina picada no valencia?? jajajaja
felicitats.
Rumbateam
Eiva rumberuuuuusssss!!!
Que guapu que anéssiu a les torres...jo m'ho vaig passar molt guapuuu!!!
m'heu d'explicar com és la segona torre que nosaltres...prffffff....caketa...jajajajajajaja!!!
Fins molt i molt aviat!
valencia
Publica un comentari a l'entrada