Per acabar, no podia faltar fer alguna vieta al famós pájaro...Ens decidim per una gran clàssica, que va costar la vida per desidratació 10 dies després a un dels seus aperturistes, EN PEDRO RAMOS...només per aquest fet la via ens mereix un respecte i ens envaeix una mena d'aura mística...ESTE O PEDRO RAMOS(6A)
El primer llarg transcorre per un diedre que ens farà posar les piles de veritat...material de l'època i a gaudir...
El segon llarg es tracta de la famosa columna de hercules. un esperó llis com el costat raspós d'una caixa de mistos, que a priori ens fa molt respecte...i il.lusió!En el seu moment va suosar un gran problema pels seus aperturistes, i va acabar esdevenint el primer 6a de la pedriza!Haig d'afegir que l'equipament del llarg és un trist pitó, que amb coratge i fidelitat t'assegura el pas anterior a l'entrada de la columna...tot seguit només hi queden un parell d'esparrecs que algun dia varen sostenir parabolts...grandió llarg per tot el que l'envolta!
Aquesta és l'expressió que se li queda al meu germà un cop superada la columna...sobren les paraules...jajajaja...i a ell algun dia d'escalada....jajajaja...
El tercer llarg és una placa fàcil totalment neta... i se surt per la cua de l'ocell fins al seu coll...
No podia faltar l'aportació incalculable del meu company de cordada!Darrers metres, també ben nets, i per fi la nostra darrera parada...el cap del pajaro!
Foto amb posse de l'època;m'encanta!
I foto de despedida i germanor; a reveure Pedri!
A tots aquells que encara no hi heu anat, us en recomano una visita.
I a tots aquells amics que no hi hereu, penseu que en diverses ocasions vàreu sortir en les converses de batalles i batalletes de roca del meu germà i jo... muniatus, kellus, pablitos...i alguns més...
Primera via equipada en Químics al yelmo.La més repetida. Entrada que te pilla algo frio i a plaquejar fins dalt!Interessant!
L'Albert fent seu el tercer llarg! Ja s'ha posat les piles i no vol marxar sense oferir el seu ball! Repiquen sardanes a la Sud del Yelmo!
