dimecres, 15 d’octubre del 2008

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 3

AGULLA DIBONA

Després d'escalar les Tenailles anem a Briançon afer unes birres a la nit per celebrar-ho. Aparquem la furgo just davant d'un petit bar on a fora hi ha un concert de blues. Una noia francesa a la guitarra que ho fa de puta mare. Tia & thePatient Wolves.
Ens vam engatar una mica-força-molt i a l'endemà amb un mal de cap considerable, vam enfilar cap a La Berarde, al bell mig dels Ecrins. Allà aparquem la furgo i ens posem en marxa amb els motxilots cap al peu de l'agulla dibona. (aprox. unes 2h30')



Impressionant vista de la mole granítica de la Dibona, que fa posar els pels de punta. Sembla un cohet a punt d'aixecar el vol. És la segona vegada que la veiem, i encara ens impressiona... l'estiu passat hi varem estar fent la clàssica Medier.



En Mustatxo, despentinat i guerxo després de les dues escalades...-nois, ara toca la Dibona, agafeu forces que això no s'ha acabat! Deu meu com pesen les motxiles.El camí de pujada és inhumà i posa a prova les ganes de fer l'agulla. Arribem a dalt com uns putos campions però destrossats. Menys mal que avui no escalarem, no com l'any passat que vam fer-la en el dia.








Una vista de l'agulla des del refu que és a peu de paret. Aquesta foto és de l'any passat que teniem un dia espectacular com es pot veure. El refu és de primera i el maneguen una mare i la seva filla.
La via que hem escollit enguany és la Visite Obligatoire que passa ben bé pel mig de la paret i te una pinta increible. Per començar té 5 llargs de 6a, seguits , de roca excel·lent que no es poden amanir i on els seguros (parabolts) estan alegres...

Aqui estem davant del refu i un noi ens fa una foto. Plè més de Juliol. Acte seguit entra al refu d'on comença a sortir una impresionant olor de
rostit de l'interior, nosaltres per contra anem a buscar un lloc per passar la nit com sempre a l'estil Bonati i a fer-nos unes sopes per sopar.
Fa una fred que glassa (-1º) el refu esta a 2750m i trobem un possible vivaco.

Aqui el tenim: vivac de 5 estrelles.
A dormir com puguis entre rocs de punxa. Ja són ganes i ja tenim una edat, però en fi som romàntics i sense massa pasta... fa una olor de rostit que espanta,....






L'endemà comencem d'hora a les 8 del matí. Sortim a redera d'una parella de guies Italians molt simpàtics que ens cedeixen entrar primer. Els diem que tirin ja que nosaltres som tres i ells van fundint.

L1 Panzer.Fàcil i rampós a buscar la R1 on comença el bacallà.
L2 6a. En Pau (Mosta) Entrada molt maca verical lleugerament desplomada i placa continua i llargueta. Carta de presentació de la via: tibali i no miris enrera.
L3 6a. Hi va en Xicu. De placa a placa i tiro per la placa. Seguros que ens marquen el caràcter de les vies alpines. Passos obligats i alejes. Quan ja no pots més encara queden dos metres.
L4 6a. Pau. Molt maco que passa un parell de sistemes de sostres amb bon canto i molt aeri amb tendència a l'esquerra.
L5 6a. Xicu. Molt vertical i mantingut amb un pas final de tibali fort. No tant plaquero.

L6. 6a. Panzer. Per fi es dona un llargasso de 50m, on fins-i-tot hi pot posar el C2. Els seguros continuen en la mateixa tònica. Pocs, però bons.
L7. Llarg de transició per passar de la paret a la punxa del coet. La nostra sorpresa és que el següent llarg és una fisura que ens ploren el ulls. - et toca a tu, no?-, -no, no,... et toca a tu , oi? a cap dels tres te prous.... per admetre que realment la via tira per aquell fisurot.
Amb el casc cot fugim per la normal, tant temorencs que ens embarquem...ens adelanten unes nenes petites que fan cordada per la sud clàssica, després el seu germà i la xicota, després els pares i per rematar els pares dels pares, els avis!!!!!!!!!!!!
El nostre honor ha quedat en entredit, les catalans 0 - les gavatxos 4.
L8. Escape per la normal fins a retornar a la Visite.
L9. 6a En Xicu li tira al famós llarg de les Canaleres, on atrapa l'avi, però dura poc.
L10. V+ Extraordinari, llarg i mantingut de placa amb bolets a l'estil Pedriza.
L11. IV+ Sense equipar. Per arribar a cim.

Foto de cim. Fins els ous d'anar a remolc. En fi ja la tenim al sac però ens ha quedat una espina molt dolorosa.










El rapel és per la normal de la cara nord. Cal ser prudents.








Xicu fent el llondro amb la boira: -papa por-












Panzer descosit:- eh, aquesta me la pagareu cabrons-








Pau:- señor juez, yo no he hecho nada...-











Adeu Dibona fins la propera, ens has vençut, però t'estimem igual.













divendres, 10 d’octubre del 2008

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 2
Després de les impressionants sensacions de la dent,...arribem a un fantàstic paratge natural! aprop de Briançon, un poblet que ens servirà de parada un cop acabem la nostra escalada...hi ha la llengua bífida de la gran serpent francesa; les Tenailles de Monbriçon.
La ruta escollida és una gran clàssica de la zona, realitzada per l'escalador francès Renaud: l'Esperó Renaud.

Aquí veiem el campament base abans de perdre la cobertura, trucant a casa,a les dones...-que no dona, que és molt fàcil-
Abans de pujar una bona cagada per deixar pes...i cap a munt.







A pocs minuts de començar, les cares se'ns queden d'aquesta manera, al visualitzar la llengua de pedra per on va la nostra via. Simplement gallina de piel!









Durant l'aprox.,ens varem trobar amb un ambient salvatge per fer les delicies de tots els muntanyencs. Caminant per allà, ens varem trobar amb uns amics rosegadors; marmotes gegants molt tímides.














Abans de començar l'escalada, varem pensar que era millor gaudir d'un vivac, a l'estil Bonati(guardant les diferències), i gaudir d'aquesta manera d'una ascenció més completa.

EN PANZER I EN XICU,FELIÇOS COM PERDISSOS


DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

L1: Llarg apoteòsic, vertical, que antigament no estava assegurat. Nosaltres ens varem trobar amb parabolts, que no varem deixar d'utilitzar. En mostatxos s'hi posa, tot emparaulant que jo li tiraré al diedre final. ok!el problema és que en fred és un llarg que tiba una mica i quan arribem a R1 ens el trobem amb la cara desencaixada.-em fa molt mal la munyeca!-jo se que està fet pols.jo tambe!l'any passat va haber de deixar d'escalar...en panzer marxa cap a munt. Li poso una tira elàstica i en mostatxos millora.es refà com un campió!

L2: El segon llarg és una aresta que et permet col.locar-te poc a poc a la placa. Està ben assegurat i la roca és excel.lent!En Panzer el va disfrutar molt i molt!


L3: El tercer llarg és una barreja de canvi aeri a la paret de l'esquerre, passant per un sostret, per després superar uns 7 o 8 metres de placa molt fina amb pocs seguros.Roca excel.lent!


L4: En mostatxos realitza una sortida preciosa, aeria i ben assegurada que li permet col.locar-se a la placa de l'esquerre, per tal de progressar uns 20 metres fàcils i fer R molt còmode. Aquí ens varen atrapar us gabatxos que es varen saltar el primer llarg...ppffff...quan estaven a punt d'arribar a R amb nosaltres, ens deurien sentir despotricar per la seva velocitat i manera d'escalar i varen fer R en un parabolt anterior.Això em va seber greu unpoc després, i el destí va voler que es trobessin un friend qe nosaltres no havíem vist. La montanya és, en tot cas, imprevisible i la tranquil.litat ha de fluir per damunt de tot!


L5: En Panzer li tira!Sortida fineta i maca, per esprés progressar tranquil.lament. Es salta uns seguros i hi posa proteccions de la casa,a l'estil parabolt mort, i fa R molt correcte.des d'aquest punt s'ha de fer un petitrapel de 15 metres per col.locar-te entre mig de les Tenailles.Impressionant!


L6: Davant la colla de gabatxos (sempre amb humor), ens disposem a escalar la seguent torre. En mostatxos passa el llarg...perdut per un mar de blocs.Finalment, i després de caure un pedrot a l'esquene esquerre den Panzer!UFFFFF! ens col.loquem davant el que serà un llarg simplement per emmarcar!


L7: Visualitzem una fisura pefecta en tendència cap a la dreta. 40 metres de verticalitat extrema amb una calcari rogent perfecte! Es visualitzen cordinos podrits i claus robellats!Algun espit de l'època...tot plegat fa por i els nervis es noten en la cordada! En Xicu li tira i amb paciència i serenitat el treu amb molt d'orgull!A l'R hi ha un mosquetó de l'abandono d'uns francesos granadots que ens havíem trobat abans d'arribar al vivac. -Quan volgueu!!!!- els compis pugen a una velocitat al.lucinant! Se senten crits dels francesos:-Alé les Catalans!- Ens animen a cor obert i tots dos pugen com si els perseguissin els grisos!olé pel llarg!


L8: A continuació ve un llarg que té una sortida molt fina en diedre.En Panzer no ho veu clar. Les forces ja escasseigen i li tira en mostatxos.Realment és un llarg finet i et força a posar-t'hi molt bé! Aquest et deixa sota un diebre de fisura ample, aeri i ESPECTACULAR!


L9: sortida espectacular on l'avi nitus(C4) corre per la fisura darrere el seu amic escalador!UFFFFF,quines vistes! En xicu un cop a dalt del diedre es passa a la placa de l'esquerre, veu R però se la salta. Passa un sostret i recull un cinta exprés oblidada! els compis pugen, en Panzer al.lucina:-Això és que te cagues!-


L10: Enmostatxos pren l'honor de fer cim. Llarg fàcil per acabar la via. Cim de les Tenailles!!!!






Al Cim de les tenailles amb un mostatxos i Panzer somrient, i en xicu al fons.
Foto: gabatxo ben parit,fort com un roure!











La baixada és una tartera de pedre rodoneta, de mida mitjana, perfecta per baixar a tota velocitat...i anar cap a la nostra pròxima agulla!!!!!!!

P.D: Si,si,si....ja sabem que no hi ha cap foto escalant!Hi haureu d'anar per a comprovar-ho!però una cosa us dic de clar:-No us decebrà!

dimarts, 7 d’octubre del 2008

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS

Introducció: Aquest estiu tres membrillos del club hem estat escalant per Pirineus i Alps. Els nostres objectius eren clars: Per començar, Les enfants de la Dalle de la Dent d'Orlú. Per continuar l'esperó Renaud de les Tenailles de Montbriçon, i per acabar a La Visite Obligatoire de la fantàstica mole de granit de l'agulla Dibona. Temps: 8 dies non stop.

Orlú

Només d'arribar a les 23.00h embarcats fins a les orelles, el fanatisme regnava dins la vw full equip del '89 5 estrelles, on les birres no paràven de sortir de la nevera...Un cop al pàrking els nostres ulls no paràven de cercar l'objectiu. De sobte...brillant sota la llum de la lluna, va aparèixer el queixal gegantí d'Orlú.



Al dematí ens vam assabentar que la vessant de Les enfants estava tancada per despreniments, per això vam canviar els plans. Tocava anar a fer la Zinkeria.




Buscant el peu de via






Comencem, no hi ha ningú a la nostra línia, tothom ja fa estona que ha començat. Nosaltres ens dirigim a la part esquerra on la verticalitat és més acusada. Els friends s'han quedat a la furgo perque hem llegit que no fan falta... portem els aliens


Panzer amb cara de...- no està clar-
L1. Llarg d'adhérència poc protegit. Se'l dona en Panzer.


L2. Tira en Xicu. Long preciós amb un mini diedre final, molt poc protegit. Obligat.









Puretilla in "action dalles"







L3. Entrada fina diedre apoteòsic. Alejes.


Diedre macomacomaco per en mostatxos








L4. A causa de la tremolera de'n Panzer no vam gosar fer fotos. A la recerca del pànic. LLarg molt fi que en Panzer solventa amb serenitat. Per respirar a fons.

L5. Petita fissura de començament, petit ressalt moll fi i a la recerca de la reu.




En xicu no veu pas res. No hi ha res.






L6. Taquicàrdia, suors, roca molla i tiba-li fort. Llarg una mica obligat amb flanqueig a l'esquerra i sostrets amb pocs seguros.







No comments



L7. En Panzer s'enmerda a la zona líquen, no ho veu clar. Es queda sense dièsel, per vall. Ens cedeix l'honor.

L8. Ara si en Panzer arriba al final de la via.

Les tres bessones a l'aresta que duu al cim de la dent. Panzer el Casc-tort, Mostatxu i Xicu.