MOMENTS DE REFLEXIÓ

Ara que s'acaba l'any. Ara que tinc uns moments de calma i puc mirar enrere, reflexiono i arribo on no podia arribar.

Tot sovint fem les coses que fem pensant en nosaltres mateixos. Actuem observant la fi dels nostres actes sense parar-nos a mirar el camí que necessitem, ni l'esforç que cal per arribar on volem. El que miro de dir entre pensaments i reflexions és que em sap greu quan amb comentaris personals desmereixo accions i activitats d'altres, i sobretot quan amb comentaris que amaguen prepotència vull mostrar certa humilitat!

No cerco autodestruir-me l'últim dia de l'any ni em vull fer l'araquiri! però sí que vull compartir quelcom que m'aporta l'escalada i que en aquests moments trobo que és important.

La finalitat no està en arribar a dalt, sinó en l'esforç que hi poses.Cadascú hi arrisca el que vol, com vol. Avegades això no ho entenem... arabé, sempre defensaré la meva visió de l'escalada tal i com l'entenc. Amb un profund respecte per les rutes ja obertes, i una ètica que es correspongui amb l'ascenció que tingui al meu davant.

En fi...en aquests moments sento que l'activitat de pujar parets, siguin quines siguin, m'agrada moltíssim. Però el que més m'agrada és fer-ho amb amics!

Molt bon any nou a tothom i bones esclades!!!

Sobretot vull desitjar un bon any als menbres del clubtascons; Pau, albert, núria plenacosta,aleix, marta, muniato, sarbosa, mireia, roman, núria martín, eduard i sobretot a un dels grans com en jordi kellos, que s'està al nepal i a la índia amb la mònica cercant les seves escalades!

Molt bones festes a tots!

francesc

L'ALBERT TORNA A LES ANDADES "TUAREGS"

Rectifico la piada:pensava que estàvem fent la tomàquets i resulta que era la tuaregs!!!

Després de 3 mesos al pou sec i sense deixar de visitar el "vasco; tapes i birres" l'albert o panzer, torna a la roca! em va comentar que anéssim a fer alguna cosa facilongui, que podríem anar a Solius,...i jo, sense despreciar el gran i màgic mar de granet soliuenc, li dic que ni parlar-ne. Que el seu retorn es mereix un una mica més d'alçada: objectiu, l'artiga alta- la palleta-, zona i via comentada pel meu compi de cordada jordi quellos, integrant dels rostits dels Embarques Team!

Comencem el primer llarg i en panzer el veu molt tiesso! 40 metrer de 6a super verticals!magnífic! l'albert protesta una micona però l'acaba amb goig!

El segon llarg emplena de satisfacció en Panzer,que cada cop més posat a la feina es demana el tercer llarg!

El tercer llarg fa tremolar una mica a l'albert, que ja no recordava l'alegria dels seguros als cinquens montserratins!

El final de l'escalada s'acaba amb un cigarret a dalt de tot, passant per un darrer llarg de fisura molt curtet però oferint una miqueta d'aventura a la línia, per mi un pel sobre-equipada.

... i de camí al cotxe... ens trobem amb els darrers fredulics de la temporada! magnífica recompensa pel retorno de la bestia!

salut i bon profit

"PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA!"

El passat pont de la constitució vam decidir anar a fer el freequi a margalef. El finde va ser apoteòsic! escalada en roca excel.lent i birres a les jaimes al vespre... anàvem dues fragonetes, la del meu cunyat, (un d'aquells que molts anomenen hippie) i la seva companya, i jo i la meva companya, és clar!

La sorpresa més grossa és que al parar al primer sector, els climbers (per anomenar-los així), ens varen tractar de -PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA- . Jo encara no entenc el perquè. potser el fet de demanar per un lloc on aparcar les furgonetes delatava un cert aire novell en nosaltres... el cert però, és que el meu cunyat viu a pagès on fins i tot i cuida dos porcs, i jo acostumo a escalar els caps de setmana de la meva existència "dominguera"!!!

La muntanya és de tots, de tots els que la tractem amb respecte i de tots els qui tracten amb respecte als demés muntanyecs, sobretot si no en coneixem les seves costums amb certesa...

Quina merda arrivar a cada sector i trobar-te el típic que t'ensenya el seu bíceps power, o l'altre que riu mentre et pregunta el grau ... quin fàstic!!! sort però que ens varem trobar penya guapa per compartir el sopar, les birres i les vies...i fins i tot amics com els rumba team!Salut, i sobretot rumba, molta rumba!

REVOLUCIONES CELESTES+TORMENTA DE VERANO

Comencem l'escalada a la paret den Solé i Massip, a l'àrea de la Vinya Nova. El dia comença gris però la confiança és cega. Farà bon temps! Anem a escalar en Jordi, en Rafel, en Tersi, la Maria i jo. Dues cordades per fer les dues vies de manera alternada.

Revoluciones Celestes 6C (6a obligat)

En Jordi comença el primer llarg de 6C. Fa fred i al principi té un pas de blog força exagerat. Als pocs metres d'escalada se sent un cloc cec i clar...en Jordi es queixa, i amb raó, se li ha tret l'ombro de lloc. És un crac però, amb l'ajuda del metge Rafi, l'ombro torna a lloc i continuem l'escalada!

L1: En Jordi i en Rafel fent el primer llarg. Després d'un pas fort, una secció continuada i disfrutona fins arribar a R. La roca és excelent!

L2: En Rafi al pas del sostre del llarg de 6B. Una mica finet! aquí canvia la tònica. Pocs seguros i alegria. Un llarg molt disfruton.Roca escel.lent!

L3: En Jordi disfrutant de la roca, el sol i l'alegria de les expansions!!!Un Bon 6a, amb alejes considerables!

Tormenta de Verano 6C (6a/b obligat)

Linia molt i molt bona, amb roca excel.lent i grau mantingudet. La primera tirada és un 6b llarg, bo i amb els seguros no gaire a prop. és realment molt bó. La segona és la tirada més forta; un 6c mantingut, llarg i amb roca una altra vegada excel.lent. La darrera tirada baixa una mica de grau però continua la tònica; molt bona roca i continuitat, amb un passet final que et fa bufar una miqueta...En definitiva una via atòmica!!!!!

L1: En Rafel obrint el llarg de 6b.

L2: En Jordi i en Rafel acavant el 6c. Praules den jordi -He disfrutat com un nen!-.

L3: La Maria acabant la Tormenta deVerano.

Dues vies molt i molt bones!

GÒMEZ-XALMET -a la Prenyada-

El Dissabte 25 d'octubre, varem quedar amb l'Aleix Font i uns amics seus de Banyoles. Gent molt maca i divertida...els bessons havien sortit de festa per Girona i no deien gaire res. Només escalaven. En Jep, hiperactiu de mena, es dedicava a escalar molt i a tocar els ous a la penya... a l'estil de bon rotllo...com ell diu,-em dedico a intoxicar l'ambient-. Bona gent!l'Aleix ens va guiar i ens va portar cap a la prenyada. Allà varem decidir que ell i jo faríem la XALMET mentre la resta es dedicaven a d'altres menesters. De seguida però, es van presentar a la base de la pared i ... cap a dalt tots cinc...

La linia és molt recomanable. S'inicia per un diedre una mica llepat per les cordades i l'aigua. Tot seguit es va tirant per una placa equipada tot seguint també una fisura que no has de tocar si no vols. Aquestes dues tirades nosaltres les varem empalmar. Fas reu a un arbre i resseguixes una altre fisura fins al bombu final. També ho vàrem empalmar, ens va semblar més ràpid i disfruton. Bona roca, bona orientació, bona aproximació desde el refugi de Sant Benet i possibilitat de realitzar altres ascencions en el dia. Resultat: Si voleu fer amics, aneu a una casa de colonies! Aquí es ve a escalar!

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 3

AGULLA DIBONA

Després d'escalar les Tenailles anem a Briançon afer unes birres a la nit per celebrar-ho. Aparquem la furgo just davant d'un petit bar on a fora hi ha un concert de blues. Una noia francesa a la guitarra que ho fa de puta mare. Tia & thePatient Wolves.
Ens vam engatar una mica-força-molt i a l'endemà amb un mal de cap considerable, vam enfilar cap a La Berarde, al bell mig dels Ecrins. Allà aparquem la furgo i ens posem en marxa amb els motxilots cap al peu de l'agulla dibona. (aprox. unes 2h30')



Impressionant vista de la mole granítica de la Dibona, que fa posar els pels de punta. Sembla un cohet a punt d'aixecar el vol. És la segona vegada que la veiem, i encara ens impressiona... l'estiu passat hi varem estar fent la clàssica Medier.



En Mustatxo, despentinat i guerxo després de les dues escalades...-nois, ara toca la Dibona, agafeu forces que això no s'ha acabat! Deu meu com pesen les motxiles.El camí de pujada és inhumà i posa a prova les ganes de fer l'agulla. Arribem a dalt com uns putos campions però destrossats. Menys mal que avui no escalarem, no com l'any passat que vam fer-la en el dia.

Una vista de l'agulla des del refu que és a peu de paret. Aquesta foto és de l'any passat que teniem un dia espectacular com es pot veure. El refu és de primera i el maneguen una mare i la seva filla.
La via que hem escollit enguany és la Visite Obligatoire que passa ben bé pel mig de la paret i te una pinta increible. Per començar té 5 llargs de 6a, seguits , de roca excel·lent que no es poden amanir i on els seguros (parabolts) estan alegres...

Aqui estem davant del refu i un noi ens fa una foto. Plè més de Juliol. Acte seguit entra al refu d'on comença a sortir una impresionant olor de
rostit de l'interior, nosaltres per contra anem a buscar un lloc per passar la nit com sempre a l'estil Bonati i a fer-nos unes sopes per sopar.
Fa una fred que glassa (-1º) el refu esta a 2750m i trobem un possible vivaco.

Aqui el tenim: vivac de 5 estrelles.
A dormir com puguis entre rocs de punxa. Ja són ganes i ja tenim una edat, però en fi som romàntics i sense massa pasta... fa una olor de rostit que espanta,....

L'endemà comencem d'hora a les 8 del matí. Sortim a redera d'una parella de guies Italians molt simpàtics que ens cedeixen entrar primer. Els diem que tirin ja que nosaltres som tres i ells van fundint.

L1 Panzer.Fàcil i rampós a buscar la R1 on comença el bacallà.
L2 6a. En Pau (Mosta) Entrada molt maca verical lleugerament desplomada i placa continua i llargueta. Carta de presentació de la via: tibali i no miris enrera.
L3 6a. Hi va en Xicu. De placa a placa i tiro per la placa. Seguros que ens marquen el caràcter de les vies alpines. Passos obligats i alejes. Quan ja no pots més encara queden dos metres.
L4 6a. Pau. Molt maco que passa un parell de sistemes de sostres amb bon canto i molt aeri amb tendència a l'esquerra.
L5 6a. Xicu. Molt vertical i mantingut amb un pas final de tibali fort. No tant plaquero.

L6. 6a. Panzer. Per fi es dona un llargasso de 50m, on fins-i-tot hi pot posar el C2. Els seguros continuen en la mateixa tònica. Pocs, però bons.
L7. Llarg de transició per passar de la paret a la punxa del coet. La nostra sorpresa és que el següent llarg és una fisura que ens ploren el ulls. - et toca a tu, no?-, -no, no,... et toca a tu , oi? a cap dels tres te prous.... per admetre que realment la via tira per aquell fisurot.
Amb el casc cot fugim per la normal, tant temorencs que ens embarquem...ens adelanten unes nenes petites que fan cordada per la sud clàssica, després el seu germà i la xicota, després els pares i per rematar els pares dels pares, els avis!!!!!!!!!!!!
El nostre honor ha quedat en entredit, les catalans 0 - les gavatxos 4.
L8. Escape per la normal fins a retornar a la Visite.
L9. 6a En Xicu li tira al famós llarg de les Canaleres, on atrapa l'avi, però dura poc.
L10. V+ Extraordinari, llarg i mantingut de placa amb bolets a l'estil Pedriza.
L11. IV+ Sense equipar. Per arribar a cim.

Foto de cim. Fins els ous d'anar a remolc. En fi ja la tenim al sac però ens ha quedat una espina molt dolorosa.

El rapel és per la normal de la cara nord. Cal ser prudents.

Xicu fent el llondro amb la boira: -papa por-

Panzer descosit:- eh, aquesta me la pagareu cabrons-

Pau:- señor juez, yo no he hecho nada...-

Adeu Dibona fins la propera, ens has vençut, però t'estimem igual.

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 2

Després de les impressionants sensacions de la dent,...arribem a un fantàstic paratge natural! aprop de Briançon, un poblet que ens servirà de parada un cop acabem la nostra escalada...hi ha la llengua bífida de la gran serpent francesa; les Tenailles de Monbriçon.

La ruta escollida és una gran clàssica de la zona, realitzada per l'escalador francès Renaud: l'Esperó Renaud.

Aquí veiem el campament base abans de perdre la cobertura, trucant a casa,a les dones...-que no dona, que és molt fàcil-

Abans de pujar una bona cagada per deixar pes...i cap a munt.

A pocs minuts de començar, les cares se'ns queden d'aquesta manera, al visualitzar la llengua de pedra per on va la nostra via. Simplement gallina de piel!

Durant l'aprox.,ens varem trobar amb un ambient salvatge per fer les delicies de tots els muntanyencs. Caminant per allà, ens varem trobar amb uns amics rosegadors; marmotes gegants molt tímides.

Abans de començar l'escalada, varem pensar que era millor gaudir d'un vivac, a l'estil Bonati(guardant les diferències), i gaudir d'aquesta manera d'una ascenció més completa.

EN PANZER I EN XICU,FELIÇOS COM PERDISSOS

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

L1: Llarg apoteòsic, vertical, que antigament no estava assegurat. Nosaltres ens varem trobar amb parabolts, que no varem deixar d'utilitzar. En mostatxos s'hi posa, tot emparaulant que jo li tiraré al diedre final. ok!el problema és que en fred és un llarg que tiba una mica i quan arribem a R1 ens el trobem amb la cara desencaixada.-em fa molt mal la munyeca!-jo se que està fet pols.jo tambe!l'any passat va haber de deixar d'escalar...en panzer marxa cap a munt. Li poso una tira elàstica i en mostatxos millora.es refà com un campió!

L2: El segon llarg és una aresta que et permet col.locar-te poc a poc a la placa. Està ben assegurat i la roca és excel.lent!En Panzer el va disfrutar molt i molt!

L3: El tercer llarg és una barreja de canvi aeri a la paret de l'esquerre, passant per un sostret, per després superar uns 7 o 8 metres de placa molt fina amb pocs seguros.Roca excel.lent!

L4: En mostatxos realitza una sortida preciosa, aeria i ben assegurada que li permet col.locar-se a la placa de l'esquerre, per tal de progressar uns 20 metres fàcils i fer R molt còmode. Aquí ens varen atrapar us gabatxos que es varen saltar el primer llarg...ppffff...quan estaven a punt d'arribar a R amb nosaltres, ens deurien sentir despotricar per la seva velocitat i manera d'escalar i varen fer R en un parabolt anterior.Això em va seber greu unpoc després, i el destí va voler que es trobessin un friend qe nosaltres no havíem vist. La montanya és, en tot cas, imprevisible i la tranquil.litat ha de fluir per damunt de tot!

L5: En Panzer li tira!Sortida fineta i maca, per esprés progressar tranquil.lament. Es salta uns seguros i hi posa proteccions de la casa,a l'estil parabolt mort, i fa R molt correcte.des d'aquest punt s'ha de fer un petitrapel de 15 metres per col.locar-te entre mig de les Tenailles.Impressionant!

L6: Davant la colla de gabatxos (sempre amb humor), ens disposem a escalar la seguent torre. En mostatxos passa el llarg...perdut per un mar de blocs.Finalment, i després de caure un pedrot a l'esquene esquerre den Panzer!UFFFFF! ens col.loquem davant el que serà un llarg simplement per emmarcar!

L7: Visualitzem una fisura pefecta en tendència cap a la dreta. 40 metres de verticalitat extrema amb una calcari rogent perfecte! Es visualitzen cordinos podrits i claus robellats!Algun espit de l'època...tot plegat fa por i els nervis es noten en la cordada! En Xicu li tira i amb paciència i serenitat el treu amb molt d'orgull!A l'R hi ha un mosquetó de l'abandono d'uns francesos granadots que ens havíem trobat abans d'arribar al vivac. -Quan volgueu!!!!- els compis pugen a una velocitat al.lucinant! Se senten crits dels francesos:-Alé les Catalans!- Ens animen a cor obert i tots dos pugen com si els perseguissin els grisos!olé pel llarg!

L8: A continuació ve un llarg que té una sortida molt fina en diedre.En Panzer no ho veu clar. Les forces ja escasseigen i li tira en mostatxos.Realment és un llarg finet i et força a posar-t'hi molt bé! Aquest et deixa sota un diebre de fisura ample, aeri i ESPECTACULAR!

L9: sortida espectacular on l'avi nitus(C4) corre per la fisura darrere el seu amic escalador!UFFFFF,quines vistes! En xicu un cop a dalt del diedre es passa a la placa de l'esquerre, veu R però se la salta. Passa un sostret i recull un cinta exprés oblidada! els compis pugen, en Panzer al.lucina:-Això és que te cagues!-

L10: Enmostatxos pren l'honor de fer cim. Llarg fàcil per acabar la via. Cim de les Tenailles!!!!

Al Cim de les tenailles amb un mostatxos i Panzer somrient, i en xicu al fons.

Foto: gabatxo ben parit,fort com un roure!

La baixada és una tartera de pedre rodoneta, de mida mitjana, perfecta per baixar a tota velocitat...i anar cap a la nostra pròxima agulla!!!!!!!

P.D: Si,si,si....ja sabem que no hi ha cap foto escalant!Hi haureu d'anar per a comprovar-ho!però una cosa us dic de clar:-No us decebrà!

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS

Introducció: Aquest estiu tres membrillos del club hem estat escalant per Pirineus i Alps. Els nostres objectius eren clars: Per començar, Les enfants de la Dalle de la Dent d'Orlú. Per continuar l'esperó Renaud de les Tenailles de Montbriçon, i per acabar a La Visite Obligatoire de la fantàstica mole de granit de l'agulla Dibona. Temps: 8 dies non stop.

Orlú

Només d'arribar a les 23.00h embarcats fins a les orelles, el fanatisme regnava dins la vw full equip del '89 5 estrelles, on les birres no paràven de sortir de la nevera...Un cop al pàrking els nostres ulls no paràven de cercar l'objectiu. De sobte...brillant sota la llum de la lluna, va aparèixer el queixal gegantí d'Orlú.



Al dematí ens vam assabentar que la vessant de Les enfants estava tancada per despreniments, per això vam canviar els plans. Tocava anar a fer la Zinkeria.




Buscant el peu de via

Comencem, no hi ha ningú a la nostra línia, tothom ja fa estona que ha començat. Nosaltres ens dirigim a la part esquerra on la verticalitat és més acusada. Els friends s'han quedat a la furgo perque hem llegit que no fan falta... portem els aliens


Panzer amb cara de...- no està clar-

L1. Llarg d'adhérència poc protegit. Se'l dona en Panzer.

L2. Tira en Xicu. Long preciós amb un mini diedre final, molt poc protegit. Obligat.

Puretilla in "action dalles"

L3. Entrada fina diedre apoteòsic. Alejes.


Diedre macomacomaco per en mostatxos

L4. A causa de la tremolera de'n Panzer no vam gosar fer fotos. A la recerca del pànic. LLarg molt fi que en Panzer solventa amb serenitat. Per respirar a fons.

L5. Petita fissura de començament, petit ressalt moll fi i a la recerca de la reu.

En xicu no veu pas res. No hi ha res.

L6. Taquicàrdia, suors, roca molla i tiba-li fort. Llarg una mica obligat amb flanqueig a l'esquerra i sostrets amb pocs seguros.

No comments

L7. En Panzer s'enmerda a la zona líquen, no ho veu clar. Es queda sense dièsel, per vall. Ens cedeix l'honor.

L8. Ara si en Panzer arriba al final de la via.

Les tres bessones a l'aresta que duu al cim de la dent. Panzer el Casc-tort, Mostatxu i Xicu.

ESCALADA A TRAVESSANY

El club tascons estrena aquest blog amb una escalada a travessany!

L'ESPERÓ MORDOR ja es a la butxaca!!!!

L1: fisura de 20 metres que vam entrar per la dreta, una placa que no es pot protegir.però nosaltres vàrem posar el C4 a la fisura per evitar una caiguda cap a vall....

L2:s'inicia cap a l'esquerre, i a pocs metres ens trobem amb una fisura curta on haurem de posar a prova l'equilibri i la fe en l'autroprotecció!

L3:el llarg comença en fisura,com no,a partir de dos tascons super ben posats per una parella que hi va anar pels vols de l'agost (xapó mon amí). el llarg és molt llarg! tot de fisuraca pletòrica,passant per un pirulí que es mou i resona com un bou...bong,bong...

L4:et llences a la dreta buscant un pito que no existeix (o que no puc trobar) i tirali cap amunt 40 metrecos de fisura ample al principi i més estreta i doble a la segona part. Posar a prova els videos i fotos que hem vist de yosemite, ha estat l'única manera de sortir-nos amb el fantàstic llarg.Simplement: al.lucinant!!!

L5:llarg menys vertical on haurem de cercar punts d'assegurança més amagats.

L6: Inici en una placa qe et fa anar cap a l'esquerre per protegir una fisura amplota. passes per un cordino mega podrit que no assegurem i et plantes sota un sostres distret,maco i amb salseta.el protegeixo amb n C3 en un forat i una cinta llarga en una llastre punxaguda, i cap amunt!

L7:40 o 50 metres fins al final, on trobarem una punxa de roca gegant per a montar la reu!Final: grimpar cap amunt, per tal de dirigir-nos amb tendència a l'esquerre passant pel llom de les montanyes,seguint les fites...i cap al refu a fer una birra que entra de la muerte!!!

vista des del cim de l'esperó, els estanys de Tumaneja!