diumenge, 22 d’agost del 2010

La Tardor de Nepjeperuna 210mts.6a+ (6a oblig.)

Només una passió com aquesta, i el record i el regust d'altres escalades,... em motiven per aixecarme a les 5 del matí!!! i agafar la meva cafetera exprés per anar a buscar el meu germà al bar de ribes de Freser!Cafè, canvi de cafetera, i enfilem cap a Queralbs.

Pugem la pista de Fontalba i just al penúltim revolt, deixem la furgo i baixem a mà dreta...si ens hi fixem ja surt un camí força fressat.


L1: llarg llarguíssim que passa per placa, fisura i xemenèia...roca vermellosa, bona i força assegurances(comentari segons criteri personal).Ja varem veure de quin pal anava la via.

L2: La tònica continua...60 metres més, rotllo atlètic i disfruton...

L3: Comença en uns bosquet...fisura on hi abandonem un tascó, travessia a l'esquerra i tram de sortida amb babaresa...

L4: Sortida a l'esquerra amb foto obligada.Penjat d'una mà sobre el vuit!!!

L5: tendència a la dreta amb roca gris i de pitjor qualitat...sostret i reunió...

Arribem dalt amb un regust de bon rotllo increïble...per mi és una escalada de puta mara que val la pena fer...de ben segur que hi tornarem...

Salut a tothom i a disfrutar!!!

diumenge, 15 d’agost del 2010

Ferrada TERESINA

Sense company per utilitzar la corda,m'aixeco i tot sol enfilo cap a Montserrat.Fa uns mesos en Nubiola ens va dir:

-La Teresina no és una ferrada qualsevol, és una obra d'art!

Així que amb boira i amb total solitud, disfruto moltíssim d'una ruta divertidíssima i amb alguns passos que no oblidarem. Comentar l'espectacular sensació que es te desde el primer cim, Santa Cecília, i l'espectacular xemeneia de sortida per arribar a Sant Jeroni, el final de la ruta. Després, baixada caminant fins davant del cotxe...

Xemeneia de sortida

Vista del tram final des de Sant Jeroni, després de fer la xemenèia. I al fons el cim de Santa Secilia!

dijous, 5 d’agost del 2010

LA DENT D'ORLU

Tot encigalats tornem per tercera vegada a la dent per fer les enfans de la dalle,...no mirem meteo,...i és clar...altra vegada ens quedem sense poder-la fer!!!
Ens posem en una via més curta la"conflit de generations" i tampoc la podem acabar perquè al tercer llarg trobem la roca ben molla!!!cap avall muniatu!!!!(és aquest crac que va de verd i que no para de tocar els c.....)
Aquí tenim el senyor muniatu al primer llarg...de la "conflit..."
I també al segon llarg...

L'endemà decidim anar al canigó...però la pista està tancada precísament el 26 i 27 de juliol....I al final acabem en un poblet que es diu EUS, fent BLOC!!!!!!!!!!
És que qui no està content és per què no vol...apa siau!

dimarts, 3 d’agost del 2010

SADERNES;RECADERIA VERTICAL

Després d'uns dies fent escalada esportiva a sadernes, amb l'Albert pugem una mica més amunt i anem a gaudir de les vistes de la zona desde una via senzilla però que ens fa gaudir molt d'un matí d'estiu...
Per arribar-hi val la pena deixar el cotxe al quart parquing, que encara que et diguin que està plè, pot valer la pena acostar-s'hi...al peu de carretera surt un curriol que amb tendència a l'esquerre, s'enfila fins a un rocam, el pas del cabró, que després d'una grimpadeta ens deixa a cinc minuts del peu de via...
Primer de tot l'albert deixa una mica de pes orgànic,...prffffff....i comencem la via alleugerits!!!!

El primer llarg de la via...

El compi que s'anima i fa el segon llarg,...
El tractor esperant per començar el tercer llarg...
I aquí tenim l'aprenent d'alquimista posant un tasconot,...observem que al cinto hi te un VUIT???? un personatge que no té desperdici nanuuuus.. Fins aquí la tònica de l'escalada és més aviat disfrutona...però al cinquè llarg canvia una mica i s'enxerina...llarg amb roca excel.lent i interessant amb sensació de més verticalitat...

Foto de germanor, i cap a remullar-nos al riu!!!