dimarts, 24 d’abril del 2012

VIA INTRÈPIDA SIRENA


Apoteòssica linia d'escalada davant del mar...No tinc paraules per descriure el divertimento que vàrem viure en Pau i jo!!!
Simplement varem gaudir del lloc, la roca,l'ambient d'una manera extraordinària!

Aproximació amb barca del tiet Pere...mala mar, bufaba tramuntana. Ens col.loquem a popa amb tots els trastos carregats i visualitzem la via.Uns metres a la seva dreta sembla que la mar està més tranquil.la. Ens apropem molt lentament fins que d'un salt ens enganxem tots dos alhora a la roca. Esquitxats per l'aigua salada del mar observem com la barca s'allunya esporuguida per les onades!!!I nosaltres ens trobem per fi sols i amb un somnriure d'orella a orella!!!
Fem uns metres de boulder cap a l'esquerre i de seguida ens trobem sota la linia. Per fi començarem a escalar!!!
Boulder fins inici de via
L1: Un llarg per entendre la tònica de la via. Pared vertical fins i tot tumbant, amb roca semblant a un conglomerat de calcari gegant que et permet volar cap dalt com si fossis un mico. Gaudint dels moviments i de la grandesa del paisatge. No sense anar guardant forces i pila pels metres seguents. S'intercal.len rings amb ponts de roca. Nosaltres no fem servir cap altre assegurança però crec que s'hi pot posar coses si es vol.
 
L2: Des d'una bona posició, es surt cap a l'esquerre. Un llarg curtet i amb un tram finet al mitg. 
 L3: El tercer llarg passa per unes fisures i babaresa, curtes però intenses. També és curtet. Diuen que es pot empalmar amb l'anterior però nosaltres no ho vàrem fer.

 L4: Les vistes d'aquest llarg ja són impressionants...Les gabines passen per sota, i el mar cada cvop set fa més gran!!! Comença fàcil per anar tirant cap a l'equerre fins una placa de regletes i R. És potser el més senzill, però segueix la tònica dels altres. Jo el vaig fer de segon i vaig quedar sobtat quan de les dues mans se'm desprenia un bloc mida tele 24 pulsades...ufff.....quina passada..vaig quedar flotant en l'aire veient com baixava tot fins l'aigua! Preneu atenció!!!

L5: Un llarg més finet que l'anterior, amb sortida fina al final i roca un pel més trencada...més si vaig amb molt de compte no caigui res més!!!! Un cop a dalt reunió al pi i 30' fins cala mongó. 
Us recomano fer aquesta via.Per disfrutar...i aneu-hi amb barca que la sensació d'aventura no us deixarà indiferents.

dimarts, 3 d’abril del 2012

VIA BAÑOS DE SOL, La prenyada

(Ressenya presa d'un blog d'internet)

Fa un parell de setmanes vàrem anar a fer la via den Picazo a la prenyada. Fa temps em feia una mica de no sé què d'anar-hi,...però al final ens hi vàrem decidir. Va resultar ser una via espectacular, amb llargs de pel.lícula i una roca boníssima. Una disfrutada per tot lo alt.

Aproximació: Del monestir al refugi de sant benet, i després passant pel costat del refu sempre en tendència cap a la dreta. Un cop entres dins d'un bosquet amb la pared al final, ja pots divisar
un totxo de roca recolzat al mig de la paret. Hi has de pujar i a uns 3 0 4 metres hi ha el primer parabolt del 8. Es veu lluny i vertical, i ho és. Però hi ha uns forats molt i molt bons.


L1:(6a+) Inici dalt del bloc, placa de forats i primer parabolt. Uns metres més i arribes a un petit ressalt on nosaltres passem amb mà esquerre en patata marró molt bona, i mà dreta en una micro presa. És el pàs més dur del llarg. Després metres i metres de roca. Llargassu.



L2:(4+)Sortida amb tendència clarament a l'esquerre fins a trobar un pont de roca podridot. Uns metres més amunt hi posem un alien i tot seguit ja ve un parabolt. Més metres i just abans de l'arbre posem un altre alien. Encintem l'arbre i ens passem a la pared de l'esquerre, on hi ha la reunió.
Vistes del que devia de ser el tercer llarg

L3:(V)Per aquest llarg vàrem agafar la ressenya que hem penjat en aquest mateix blog i ens vàrem confondre. Com diu, vaig tirar-li cap a la dreta tot buscant un clau. La linia ja em deia ja que havia d'anar recte amunt, però al no trobar el clau vaig anar tirant, expo, cap a la dreta. Vaig trobar un clau i cap amunt. ll'astima que no fos per allà. Un cop a la placa, vaig recuperar el llarg
fent una altre expo cap a l'esquerre, fins R.

L4:(6a+) Llarg apoteòssic. Ambient tètric i de tibar-li fort. Passos protegits amb parabolts i un clau entre mig. La roca sembla podridota en aquest llarg, però està molt ben agafada. Es pot apretar bé. El pas clau és just al sortir de la fisura. Protegit amb un parabolt et permet fotre-li. Cal posar bé els peus, allargar braços, i apretar.

Nosaltres anàvem amb un joc d'aliens, però algun friend mitjà també es pot col.locar. Depen dels gustos. Au, via increïble que val molt, i molt i molt la pena.