Fa uns caps de setmana, amb molta il.lusió, vàrem agafar els petates i ens apropàrem al Vignamale!!!El lloc és esplèndit,...fem un vivac i decidits a fer una via de quart grau desequipada per la nord del petit Vignamale...
L'aproximació fins el refugi és dureta però maca,...i la gent del refu ens varen informar molt bé de la via...
Després delvivac vam agafar el material i oh!!!sorpresa!!!van arribar una parella de KRACS!La suposada parella s va erigir com a caps d'expedició?!?!?!?!?! i un cop a la via s'hi posen donant a entendre que el seu nivell és del tipus kamerlander-Catherine Destiville...Nosaltres que ens ho mirem....
...i a mi em semblen més aviat la Bilma i el Pedro Pecapiedra...jajajajaj.....bé, que nosaltres abandonem no sigui que hi deixem la pell i ens anem a fer el petit Vignamale,...on hi recupero l'essència de l'escalada amb una emotiva trobada amb un avi de 80 anys...
Després d'un altre vivac, al dia seguent decidim fer la pica longa o el gran vignamale...es tracta d'una aproximació per una glacera molt maca i fresada, amb un final bonic de pedra on cladrà anar amb compte i si és possible portar casc... 
La primera tirada és casi be tota d'artificial.El compi s'hi està una bona estona i jo, poc abesat al tema, pateixo una mica.
Enllacem el segon i el tercer llarg i va de collons...hi poso força de tot i el cor em va força peu baix...però poc a poc torno a sentir MONTSSERRAT!!!!I és que com diu en pau, aquesta muntanya o bé l'abraces o t'abraça ella jajajaja...
La via és molt guapa, hi hem fet servir una placa recuparable i uns estreps pel primer llarg.A la resta hi hem posat micros, aliens i tots els friens! Fins i tot el 5, tres vegades!!!
