dimecres, 31 de desembre del 2008

MOMENTS DE REFLEXIÓ


Ara que s'acaba l'any. Ara que tinc uns moments de calma i puc mirar enrere, reflexiono i arribo on no podia arribar.


Tot sovint fem les coses que fem pensant en nosaltres mateixos. Actuem observant la fi dels nostres actes sense parar-nos a mirar el camí que necessitem, ni l'esforç que cal per arribar on volem. El que miro de dir entre pensaments i reflexions és que em sap greu quan amb comentaris personals desmereixo accions i activitats d'altres, i sobretot quan amb comentaris que amaguen prepotència vull mostrar certa humilitat!


No cerco autodestruir-me l'últim dia de l'any ni em vull fer l'araquiri! però sí que vull compartir quelcom que m'aporta l'escalada i que en aquests moments trobo que és important.


La finalitat no està en arribar a dalt, sinó en l'esforç que hi poses.Cadascú hi arrisca el que vol, com vol. Avegades això no ho entenem... arabé, sempre defensaré la meva visió de l'escalada tal i com l'entenc. Amb un profund respecte per les rutes ja obertes, i una ètica que es correspongui amb l'ascenció que tingui al meu davant.


En fi...en aquests moments sento que l'activitat de pujar parets, siguin quines siguin, m'agrada moltíssim. Però el que més m'agrada és fer-ho amb amics!


Molt bon any nou a tothom i bones esclades!!!


Sobretot vull desitjar un bon any als menbres del clubtascons; Pau, albert, núria plenacosta,aleix, marta, muniato, sarbosa, mireia, roman, núria martín, eduard i sobretot a un dels grans com en jordi kellos, que s'està al nepal i a la índia amb la mònica cercant les seves escalades!


Molt bones festes a tots!


francesc


diumenge, 28 de desembre del 2008

L'ALBERT TORNA A LES ANDADES "TUAREGS"

Rectifico la piada:pensava que estàvem fent la tomàquets i resulta que era la tuaregs!!!

Després de 3 mesos al pou sec i sense deixar de visitar el "vasco; tapes i birres" l'albert o panzer, torna a la roca! em va comentar que anéssim a fer alguna cosa facilongui, que podríem anar a Solius,...i jo, sense despreciar el gran i màgic mar de granet soliuenc, li dic que ni parlar-ne. Que el seu retorn es mereix un una mica més d'alçada: objectiu, l'artiga alta- la palleta-, zona i via comentada pel meu compi de cordada jordi quellos, integrant dels rostits dels Embarques Team!

Comencem el primer llarg i en panzer el veu molt tiesso! 40 metrer de 6a super verticals!magnífic! l'albert protesta una micona però l'acaba amb goig!
El segon llarg emplena de satisfacció en Panzer,que cada cop més posat a la feina es demana el tercer llarg!
El tercer llarg fa tremolar una mica a l'albert, que ja no recordava l'alegria dels seguros als cinquens montserratins!


El final de l'escalada s'acaba amb un cigarret a dalt de tot, passant per un darrer llarg de fisura molt curtet però oferint una miqueta d'aventura a la línia, per mi un pel sobre-equipada.





... i de camí al cotxe... ens trobem amb els darrers fredulics de la temporada! magnífica recompensa pel retorno de la bestia!
salut i bon profit



dimarts, 23 de desembre del 2008

"PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA!"

El passat pont de la constitució vam decidir anar a fer el freequi a margalef. El finde va ser apoteòsic! escalada en roca excel.lent i birres a les jaimes al vespre... anàvem dues fragonetes, la del meu cunyat, (un d'aquells que molts anomenen hippie) i la seva companya, i jo i la meva companya, és clar!
La sorpresa més grossa és que al parar al primer sector, els climbers (per anomenar-los així), ens varen tractar de -PUTOS DOMINGUEROS DE MIERDA- . Jo encara no entenc el perquè. potser el fet de demanar per un lloc on aparcar les furgonetes delatava un cert aire novell en nosaltres... el cert però, és que el meu cunyat viu a pagès on fins i tot i cuida dos porcs, i jo acostumo a escalar els caps de setmana de la meva existència "dominguera"!!!
La muntanya és de tots, de tots els que la tractem amb respecte i de tots els qui tracten amb respecte als demés muntanyecs, sobretot si no en coneixem les seves costums amb certesa...
Quina merda arrivar a cada sector i trobar-te el típic que t'ensenya el seu bíceps power, o l'altre que riu mentre et pregunta el grau ... quin fàstic!!! sort però que ens varem trobar penya guapa per compartir el sopar, les birres i les vies...i fins i tot amics com els rumba team!Salut, i sobretot rumba, molta rumba!