dijous, 15 de setembre del 2011
AGULLES D'AMITGES: GRAN DIEDRE
MESTRES LLEONART
Un cop al llac ratera, decidim borejar-lo pel seu costat nord i enfilar amunt estil senglar, com si tinguéssim 20 anys. travessem un salt d'aigua i comencem a pujar fort!
Un cop passat el primer ressalt, vam trobar un descampat, amb un rierol i les primeres fites... que tiren més amunt...comencem a saltar blocs gegants i no parem fins a descobrir les torres... fred gèlid, sol imponent i sense aigua!!!súper lluny, jo diria que casi no ens ho creiem que hi eren, però si!
El primer llarg comença just en un pla de gespa...és força vetical i només hi vaig trobar un clau que per cert de tant repicat no és podia ni caçar amb n cordino, així que tot net fins dalt!
En Pau arribant a la primera R.
El segon llarg comença amb una mena de fisura.Veiem que n'hi ha una altra a l'esquerre. De fet hi ha un cordino em sembla, però tirem recta aque sembla més senzill. Després d'aquesta sortida d'apretar una mica, ens plantem al damunt 'un ninxu amb el que sembla na reunió. la ruta continua a l'esquerre, d'allà on hi havia la sortida´amb el cordino. Ens hi posem i al davant hi apareix l'Ofw que ens havien dit. Hi ha un roc encastat, que el llaço! un tac de fusta den Víctor que també llaço, i el meu amic number five que s'hi psa de película!Preciós!
En pau a la sortida del segon llarg
Sortint de l'OW
La sortida del tercer llarg continua desde una reunió molt còmode que si caus t'hi estavellaràs el cap. Dic això perquè l'OW continua però aquest cop l'amic número cinc no toca bores. Quan deixes la fisura, a mà dreta hi ha un replanet on comenca una placa amb fisuretes verticals que a poc a pc es deixen protegir. El cable que es veu més amunt està petat!!! No et salva la vida, es riu de tu!!!
Uns 20 metres més de terreny fàcil amb un clau que no veig, i fins dalt de la primera torre on hi ha una reunió que volta una punxa. Al darrera hi que da el ràpel penjat. Decidim anar cap abaix i rapelem tot d'un cop. Les cordes de 60 arriben justa baix. El nus s'enganxa una mica però si tirem fort i cedeix.
Acabant el tercer llarg
Foto de peu de via un cop a baix
Per tornar vàrem baixar per la coma de l'abeller però aquest cop tirant a mà dreta en direcció al refugi d'amitges, on vam anar a sopar i a dormir.Jo la propera vegada faria nit al peu de les torres i no oblidaria portar força aigua. Salut i canya!!!