Un mundo para ellos+Esperó Màgic

Diada d'altura!!!

Amb l'Albert sortim cap a Montserrat amb la intenció de pujar la senyera un dia tant assenyalat com és l' 11 de Setembre!

Enllacem dos itineraris que es troben a la regió de Sant Benet,primer al contrafort de la prenyada, i després a la mateixa prenyada.

El primer surt ben bé al costat del refugi. S'inicia en un arbre, que utilitzem per pujar i anar a xapar el primer burí. Després hem deixat l'arbre i clavar-me a la paret ha estat vibrant....ufffff....El segon llarg(hi ha gent que l'enllaça), surt cap a la dreta i és una mica més finet.El tercer és una disfrutada una mica més senzill,... i el darrer ens deixa al cim del contrafort.

La Mòmia vista desde la segona renió

L'Albert arribant al cim del contrafort amb la prenyada al darrera

Un cop a dalt, fem un rapel desde un petit collet, caient a mà dreta, i ens deixa al mateix peu de la via; espolon màgico. La via em sembla que ha estat reequipada mantenint la situació dels ancoratges i substituïnt els dos pitons vells del primer llarg, per dos de nous.

El primer llarg, amb un pas de travessia al final

El segon i el tercer llarg els hem enllaçat i ha estat una triunfada!!!!Son molt verticals i mantinguts!!!

Arribant a la tercera reunió

Per a nosaltres ha estat magnífic, tot i que els seguros no estan a prop, hem disfrutat i ens ha obligat a escalar en tot moment. Per a nosaltres, al contrafort hi hem trobat una escalada més fineta i nerviosa degut potser a l'ntiguitat dels ancoratges que et vas trobant, que estan força be. Ja a la prenyada, la renovació de l'equipament et permet disfrutar molt més, tot i que no si val a badar...

La Tardor de Nepjeperuna 210mts.6a+ (6a oblig.)

Només una passió com aquesta, i el record i el regust d'altres escalades,... em motiven per aixecarme a les 5 del matí!!! i agafar la meva cafetera exprés per anar a buscar el meu germà al bar de ribes de Freser!Cafè, canvi de cafetera, i enfilem cap a Queralbs.

Pugem la pista de Fontalba i just al penúltim revolt, deixem la furgo i baixem a mà dreta...si ens hi fixem ja surt un camí força fressat.

L1: llarg llarguíssim que passa per placa, fisura i xemenèia...roca vermellosa, bona i força assegurances(comentari segons criteri personal).Ja varem veure de quin pal anava la via.

L2: La tònica continua...60 metres més, rotllo atlètic i disfruton...

L3: Comença en uns bosquet...fisura on hi abandonem un tascó, travessia a l'esquerra i tram de sortida amb babaresa...

L4: Sortida a l'esquerra amb foto obligada.Penjat d'una mà sobre el vuit!!!

L5: tendència a la dreta amb roca gris i de pitjor qualitat...sostret i reunió...

Arribem dalt amb un regust de bon rotllo increïble...per mi és una escalada de puta mara que val la pena fer...de ben segur que hi tornarem...

Salut a tothom i a disfrutar!!!

Ferrada TERESINA

Sense company per utilitzar la corda,m'aixeco i tot sol enfilo cap a Montserrat.Fa uns mesos en Nubiola ens va dir:

-La Teresina no és una ferrada qualsevol, és una obra d'art!

Així que amb boira i amb total solitud, disfruto moltíssim d'una ruta divertidíssima i amb alguns passos que no oblidarem. Comentar l'espectacular sensació que es te desde el primer cim, Santa Cecília, i l'espectacular xemeneia de sortida per arribar a Sant Jeroni, el final de la ruta. Després, baixada caminant fins davant del cotxe...

Xemeneia de sortida

Vista del tram final des de Sant Jeroni, després de fer la xemenèia. I al fons el cim de Santa Secilia!

LA DENT D'ORLU

Tot encigalats tornem per tercera vegada a la dent per fer les enfans de la dalle,...no mirem meteo,...i és clar...altra vegada ens quedem sense poder-la fer!!!

Ens posem en una via més curta la"conflit de generations" i tampoc la podem acabar perquè al tercer llarg trobem la roca ben molla!!!cap avall muniatu!!!!(és aquest crac que va de verd i que no para de tocar els c.....)

Aquí tenim el senyor muniatu al primer llarg...de la "conflit..."

I també al segon llarg...

L'endemà decidim anar al canigó...però la pista està tancada precísament el 26 i 27 de juliol....I al final acabem en un poblet que es diu EUS, fent BLOC!!!!!!!!!!

És que qui no està content és per què no vol...apa siau!

SADERNES;RECADERIA VERTICAL

Després d'uns dies fent escalada esportiva a sadernes, amb l'Albert pugem una mica més amunt i anem a gaudir de les vistes de la zona desde una via senzilla però que ens fa gaudir molt d'un matí d'estiu...

Per arribar-hi val la pena deixar el cotxe al quart parquing, que encara que et diguin que està plè, pot valer la pena acostar-s'hi...al peu de carretera surt un curriol que amb tendència a l'esquerre, s'enfila fins a un rocam, el pas del cabró, que després d'una grimpadeta ens deixa a cinc minuts del peu de via...

Primer de tot l'albert deixa una mica de pes orgànic,...prffffff....i comencem la via alleugerits!!!!

El primer llarg de la via...

El compi que s'anima i fa el segon llarg,...
El tractor esperant per començar el tercer llarg...
I aquí tenim l'aprenent d'alquimista posant un tasconot,...observem que al cinto hi te un VUIT???? un personatge que no té desperdici nanuuuus.. Fins aquí la tònica de l'escalada és més aviat disfrutona...però al cinquè llarg canvia una mica i s'enxerina...llarg amb roca excel.lent i interessant amb sensació de més verticalitat...

Foto de germanor, i cap a remullar-nos al riu!!!

LA PICA LONGA I EL PETIT VIGNAMALE

Fa uns caps de setmana, amb molta il.lusió, vàrem agafar els petates i ens apropàrem al Vignamale!!!

El lloc és esplèndit,...fem un vivac i decidits a fer una via de quart grau desequipada per la nord del petit Vignamale...

L'aproximació fins el refugi és dureta però maca,...i la gent del refu ens varen informar molt bé de la via...

Després delvivac vam agafar el material i oh!!!sorpresa!!!van arribar una parella de KRACS!La suposada parella s va erigir com a caps d'expedició?!?!?!?!?! i un cop a la via s'hi posen donant a entendre que el seu nivell és del tipus kamerlander-Catherine Destiville...Nosaltres que ens ho mirem....

...i a mi em semblen més aviat la Bilma i el Pedro Pecapiedra...jajajajaj.....bé, que nosaltres abandonem no sigui que hi deixem la pell i ens anem a fer el petit Vignamale,...on hi recupero l'essència de l'escalada amb una emotiva trobada amb un avi de 80 anys...

Després d'un altre vivac, al dia seguent decidim fer la pica longa o el gran vignamale...es tracta d'una aproximació per una glacera molt maca i fresada, amb un final bonic de pedra on cladrà anar amb compte i si és possible portar casc...

Via CADE a l'Agulla del centenar/MD/Ae

El dissabte, després de molts dissabtes sense fer gaire res,....anem a la pared nord de frares a fer la cade de l'agulla del centenar.Val a dir que un cop a peu de via, amb en Pau, ens impressiona una mica, i després de tant temps sense trepitjar la nord...ve...ni la nord ni la sud ni res de res...ens fem cacona als calçotets i dubtem una mica!!! Però hi posem com diu en Kellus:-Pit i cullons-, i ens hi aventurem.

La primera tirada és casi be tota d'artificial.El compi s'hi està una bona estona i jo, poc abesat al tema, pateixo una mica.

Enllacem el segon i el tercer llarg i va de collons...hi poso força de tot i el cor em va força peu baix...però poc a poc torno a sentir MONTSSERRAT!!!!I és que com diu en pau, aquesta muntanya o bé l'abraces o t'abraça ella jajajaja...

El quart llarg es presenta impressionant!Un fisurot que desploma...l'hi poso tot l'arsenal de friends,i els repetids i tot...fins al 5!?!?realment és el llarg de l'any!!!No tenim fotos.

El darrer llarg continua amb fisura però s'ha d'anar molt en compte que està força trencat i és força perillós...al coll de l'agulla passem de fer el cim i baixem que estem trinxats...si noi ens fem grans...

La via és molt guapa, hi hem fet servir una placa recuparable i uns estreps pel primer llarg.A la resta hi hem posat micros, aliens i tots els friens! Fins i tot el 5, tres vegades!!!

Torras, Nubiola i Picazo amb els Tascons de Vidreres.

Hola a tots i a totes!

Ahir vam celebrar la xerrada amb tres grans escaladors del nostre país i millor persones. A Vidreres ens vam reunir al teatre Casino La Unió, una trentena de persones per escoltar i preguntar a tres mestres del nostre esport.

La xerrada va començar bastant puntual i ens va deixar molt bones sensacions. Ha estat un plaer poder escoltar de viva veu aquests il·lustres personatges, que ens van delectar amb un bon nombre de records i vivències de les seves escalades.

La cordada Torras i Nubiola (la cordada centenària), que manté la memòria viva de l'escalada de gairebé 5 dècades (van començar als 40' i ho han fet fins els anys 80') van demostrar un gran coneixement i respecte per la muntanya així com què significa company de cordada, que qualifiquen de "gairebé un matrimoni" i que els ha dut a poder escalar junts durant 50 anys.

Antonio G. Picazo va estar molt atent portant a la xerrada bastant material de l'època que va provocar delit i sorpresa entre el assistents, en veure de primera mà quin tipus de material es gastava abans.
Alhora amb les seves intervencions, va posar el punt de místic i romàntic a la xerrada, cosa que qui més qui menys compartim.

El assistents van poder preguntar directament als convidats, fet que va propiciar que la xerrada fos dinàmica i participativa. Mentrestant els moderadors F. València i F. Carles van anar reconduint quan va caler la direcció de la trobada.

Entre anècdotes que van provocar rialles en moltes ocasions i d'altres qüestions més serioses, van anar passant els minuts fins que després d'una bona hora i mitja es va donar per conclosa la reunió. Els que van voler van poder anar a sopar a un restaurant proper per continuar parlant d'allò que tant ens agrada. Roques, escalades i somnis.

Fins la propera!!!

Preparant la "paradeta" amb els convidats...

Antonio G. Picazo mirant-se el material, els tascons conversant amb en J.M.Torras.

J. Nubiola amb una corda de cànem similar a les que ell va fer servir en els seus inicis.
L'Albert no ho veu clar...


En Torras mirant-se els tacs de fusta, pitons artesanals i un piolet del 1910. En Picazo amb una maça...En Quellos no s'ho acaba de creure...

Recordant vells temps?..

Els "peus de gat" que va portar en J.M. Torras en moltes de les seves escalades...
Sense comentaris...

Començant la xerrada...

Parlant amb el públic assistent...

La cordada centenària en ple debat...

Com es pot veure ens ho vam passar d'allò més bé...

Una bona vesprada...


Material de primera qualitat...

Iker Pou a Demencia senil 9a+ Margalef

Hola a tots i totes!!

Seguidors del blog dels Tascons, ho sentim perquè ja fa uns dies que no publiquem cap post. Tots estem bastant atrafegats i no estem sortint tant com ens agradaria.
La darrera noticia és la publicació d'un vídeo dirigit per en Jordi Canyigueral i on hi he col·laborat ocupant-me de la direcció de fotografia.
L'equip tècnic el completava en Lluís Capdevila que ens va fer un cop de mà el segon dia de rodatge.

Tot i el fred ha estat un gran plaer poder treballar amb en Lluís, en Jordi a l'equip tècnic i l'Iker i en Baldiri a l'equip artístic, ja que des del primer moment especialment l'Iker ens han fet sentir en bona companyia. (cosa d'agraïr tractant-se de l'elit mundial).

Han sigut un parell de jornades intenses de gravació al desplom del laboratori de Margalef, amb l'Iker donant-ho tot (gràcies de nou) i en Baldiri assegurant-lo i aguantant el fred i el fang com un campió (ets lo puto amo Baldiri). Després de cada jornada anàvem a l'escalfor del refu de Margalef on en Jordi Pou ens delectava amb uns magnífics sopars i on acabàvem la jornada fent petar la xerrada, com no : d'escalades. En Jordi, apart de cuinar super bé ha "cuinat" aquesta bestiesa de via, 9a+ "natural" confirmat pels dos únics repetidors: Cris Sharma i Iker Pou.

Aquí es veu l'impresionant desplom que recorre Demència senil, que cansa només de mirar-lo. Ni em vull imaginar què pot ser tirar de bidits i monodits amb els peus penjant per aquesta roca.
També es veu com en Canyi prepara la grua que va muntada a sobre la auto caravana.

En fi, sempre surten els típics problemilles tècnics d'última hora que van fer suar en Jordi. Finalment es van solucionar abans de començar la jornada. El pollastre estava servit i un bon nombre de curiosos observaven atentament les nostres evolucions.

La grua a sobre l'auto caravana feia goig de veure. Una bona solució que et permet guanyar recorregut de braç i ens va anar de perles. Un gran encert per part de'n Canyi.

Així van quedar en Lluís i en Jordi després de la primera jornada. Aquí repassen les imatges de la jornada al refu tot esperant el sopar o potser miren el pornotube?

Tothom ha quedat encantat amb el resultat final i ha tingut 27000 visites en una setmana , cosa que deixa enrere molts dels videos que volten per Internet. Esperem que tingui continuïtat.

Felicitats a tot l'equip.

El japo no sabem qui era i es va posar per la foto com a caganer del pessebre. D'esquerra a Dreta: El gran Baldiri, Iker, Jordi Canyi, Jo mateix, Lluís i Jordi Pou el guarda i equipador de demència senil.

Salut i roca.