dimecres, 15 d’octubre de 2008

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS 3

AGULLA DIBONA

Després d'escalar les Tenailles anem a Briançon afer unes birres a la nit per celebrar-ho. Aparquem la furgo just davant d'un petit bar on a fora hi ha un concert de blues. Una noia francesa a la guitarra que ho fa de puta mare. Tia & thePatient Wolves.
Ens vam engatar una mica-força-molt i a l'endemà amb un mal de cap considerable, vam enfilar cap a La Berarde, al bell mig dels Ecrins. Allà aparquem la furgo i ens posem en marxa amb els motxilots cap al peu de l'agulla dibona. (aprox. unes 2h30')



Impressionant vista de la mole granítica de la Dibona, que fa posar els pels de punta. Sembla un cohet a punt d'aixecar el vol. És la segona vegada que la veiem, i encara ens impressiona... l'estiu passat hi varem estar fent la clàssica Medier.



En Mustatxo, despentinat i guerxo després de les dues escalades...-nois, ara toca la Dibona, agafeu forces que això no s'ha acabat! Deu meu com pesen les motxiles.El camí de pujada és inhumà i posa a prova les ganes de fer l'agulla. Arribem a dalt com uns putos campions però destrossats. Menys mal que avui no escalarem, no com l'any passat que vam fer-la en el dia.








Una vista de l'agulla des del refu que és a peu de paret. Aquesta foto és de l'any passat que teniem un dia espectacular com es pot veure. El refu és de primera i el maneguen una mare i la seva filla.
La via que hem escollit enguany és la Visite Obligatoire que passa ben bé pel mig de la paret i te una pinta increible. Per començar té 5 llargs de 6a, seguits , de roca excel·lent que no es poden amanir i on els seguros (parabolts) estan alegres...

Aqui estem davant del refu i un noi ens fa una foto. Plè més de Juliol. Acte seguit entra al refu d'on comença a sortir una impresionant olor de
rostit de l'interior, nosaltres per contra anem a buscar un lloc per passar la nit com sempre a l'estil Bonati i a fer-nos unes sopes per sopar.
Fa una fred que glassa (-1º) el refu esta a 2750m i trobem un possible vivaco.

Aqui el tenim: vivac de 5 estrelles.
A dormir com puguis entre rocs de punxa. Ja són ganes i ja tenim una edat, però en fi som romàntics i sense massa pasta... fa una olor de rostit que espanta,....






L'endemà comencem d'hora a les 8 del matí. Sortim a redera d'una parella de guies Italians molt simpàtics que ens cedeixen entrar primer. Els diem que tirin ja que nosaltres som tres i ells van fundint.

L1 Panzer.Fàcil i rampós a buscar la R1 on comença el bacallà.
L2 6a. En Pau (Mosta) Entrada molt maca verical lleugerament desplomada i placa continua i llargueta. Carta de presentació de la via: tibali i no miris enrera.
L3 6a. Hi va en Xicu. De placa a placa i tiro per la placa. Seguros que ens marquen el caràcter de les vies alpines. Passos obligats i alejes. Quan ja no pots més encara queden dos metres.
L4 6a. Pau. Molt maco que passa un parell de sistemes de sostres amb bon canto i molt aeri amb tendència a l'esquerra.
L5 6a. Xicu. Molt vertical i mantingut amb un pas final de tibali fort. No tant plaquero.

L6. 6a. Panzer. Per fi es dona un llargasso de 50m, on fins-i-tot hi pot posar el C2. Els seguros continuen en la mateixa tònica. Pocs, però bons.
L7. Llarg de transició per passar de la paret a la punxa del coet. La nostra sorpresa és que el següent llarg és una fisura que ens ploren el ulls. - et toca a tu, no?-, -no, no,... et toca a tu , oi? a cap dels tres te prous.... per admetre que realment la via tira per aquell fisurot.
Amb el casc cot fugim per la normal, tant temorencs que ens embarquem...ens adelanten unes nenes petites que fan cordada per la sud clàssica, després el seu germà i la xicota, després els pares i per rematar els pares dels pares, els avis!!!!!!!!!!!!
El nostre honor ha quedat en entredit, les catalans 0 - les gavatxos 4.
L8. Escape per la normal fins a retornar a la Visite.
L9. 6a En Xicu li tira al famós llarg de les Canaleres, on atrapa l'avi, però dura poc.
L10. V+ Extraordinari, llarg i mantingut de placa amb bolets a l'estil Pedriza.
L11. IV+ Sense equipar. Per arribar a cim.

Foto de cim. Fins els ous d'anar a remolc. En fi ja la tenim al sac però ens ha quedat una espina molt dolorosa.










El rapel és per la normal de la cara nord. Cal ser prudents.








Xicu fent el llondro amb la boira: -papa por-












Panzer descosit:- eh, aquesta me la pagareu cabrons-








Pau:- señor juez, yo no he hecho nada...-











Adeu Dibona fins la propera, ens has vençut, però t'estimem igual.













2 comentaris:

pau ha dit...

Feu un cop d'ull a Xesca el cens d'escaladors catalans. www.xesca.org aqui m'he inscrit per tal d'unir-nos per poder debatre la situació de l'escalada en el futur.

RUMBA TEAM ha dit...

quins cracks!!!
M'encanta el romanticisme i la dibona dormint el refu no seria el mateix, penseu que els vivacs que hi ha per allà per alguns són hotels!!!! ojala sempre fossin com aquets.
bones escalades i mort als parabolts!!