dimarts, 1 de desembre de 2009

VIA CERDÀ-POKORSKI



Aquesta va resultar ser una escalada, en difinitiva, espectacular!com va dir en Pau mentre la fèiem:-noi,aquesta serà d'aquelles que no oblidarem!!!

I tal dit, tal fet. No és per la seva dificultat no,...es deixa fer...però manté en tot moment un aire classicorru de l'època que mola que ti cagues...



L'aproximació ja t'ho fa mirar be! Suem la cansalada i comencem per baix de tot! Començo jo, li tiro fins a un pi amb cinta ronyosa i de seguida arriva en Pau amb cara de: -a veure que ens trobarem avui....

Després de tres llargs de tira-li per on ho vegis millor, arribem a la feixa...on comença el bacallà.

Després de dos llargs descompostos, ens posem en un diedre herbós i trencadís,...de difícil protecció i amb passet picantó al final!això mola!

Ara toca un pas d'A1 que en Pau es treu a la perfecció! després de l'artificial, toca un llarg força vertical amb inici de diedre estret de bon protegir, i sortida en un sostret que tira fort.

El darrer llarg fins on s'ajunten les vies és agradable de fer. Elq eu passa és que al final has de buscar la reu cap a l'equerre en una zona súper trencada i de mal protegir...si mes no, de manera fiable.
En pau que surt fins a la pedrera del pedra...i ai senyor...allà on un cop vaig sortir, com no, amb en kellos per acabar l'anglada guillamó,decideixo fer reunió en un pi intermig i sortir per una albra banda. Posteriroment hem sabut que és per on sortia autènicament l'anglada...la sortida es de por...fisura curta i explosiva a protegir i t'asseus en un pirulí on hi ha unes bagues fetes ronya...la sorpresa és que no es veu el cim ni de d'empeus!
Després de la sorpresa, i de veure el coix i en rènec!!!estàven fent vesties al costat...ens trobem amb dos llargs...aquest d'en Pau i el seguent amb roca força dolenta!
I al cap de munt ens trobem a la cova amb l'altre cordada i baixem tots junts...
Quin dia més guapu,arrivem i el Punki ens convida a fuet...un cervesa i demà cap a la sud...ja en parlarem després...
siau nanooooossss!

3 comentaris:

pau ha dit...

Quellos vaig pensar en tu mentre feiem la via, i en tots els bons moments que encara han de venir.
T'esperem els tascons i l'embarque team.

JORDI QUELLOS LLOBET ha dit...

Pell de gallina i llagrimes de nostalgia en el relat d'aquesta via! Com la vaig disfrutar!

Per cert seguiu amb la tonica... Embarques!!!

I va va explica la sud.... que ja estic anssios!!!!

I espereu que... si, alguna o altre en farem!!!

Saluten companys!!!

francesc ha dit...

bon dia senyor kellogs!
m'alegro de tenir noves de vestè!
avui miraré de penjar la via de la sud...però esper't que després penjaré el pont a les agulles de montserrat amb els senyors roman i albert...tot un espectacle...però no ho diré tot perquè seria massa dur pels qui no entenen d'embarcassus!!!