dissabte, 6 de març de 2010

Torras, Nubiola i Picazo amb els Tascons de Vidreres.

Hola a tots i a totes!

Ahir vam celebrar la xerrada amb tres grans escaladors del nostre país i millor persones. A Vidreres ens vam reunir al teatre Casino La Unió, una trentena de persones per escoltar i preguntar a tres mestres del nostre esport.

La xerrada va començar bastant puntual i ens va deixar molt bones sensacions. Ha estat un plaer poder escoltar de viva veu aquests il·lustres personatges, que ens van delectar amb un bon nombre de records i vivències de les seves escalades.

La cordada Torras i Nubiola (la cordada centenària), que manté la memòria viva de l'escalada de gairebé 5 dècades (van començar als 40' i ho han fet fins els anys 80') van demostrar un gran coneixement i respecte per la muntanya així com què significa company de cordada, que qualifiquen de "gairebé un matrimoni" i que els ha dut a poder escalar junts durant 50 anys.

Antonio G. Picazo va estar molt atent portant a la xerrada bastant material de l'època que va provocar delit i sorpresa entre el assistents, en veure de primera mà quin tipus de material es gastava abans.
Alhora amb les seves intervencions, va posar el punt de místic i romàntic a la xerrada, cosa que qui més qui menys compartim.

El assistents van poder preguntar directament als convidats, fet que va propiciar que la xerrada fos dinàmica i participativa. Mentrestant els moderadors F. València i F. Carles van anar reconduint quan va caler la direcció de la trobada.

Entre anècdotes que van provocar rialles en moltes ocasions i d'altres qüestions més serioses, van anar passant els minuts fins que després d'una bona hora i mitja es va donar per conclosa la reunió. Els que van voler van poder anar a sopar a un restaurant proper per continuar parlant d'allò que tant ens agrada. Roques, escalades i somnis.

Fins la propera!!!



Preparant la "paradeta" amb els convidats...



Antonio G. Picazo mirant-se el material, els tascons conversant amb en J.M.Torras.



J. Nubiola amb una corda de cànem similar a les que ell va fer servir en els seus inicis.
L'Albert no ho veu clar...


En Torras mirant-se els tacs de fusta, pitons artesanals i un piolet del 1910. En Picazo amb una maça...En Quellos no s'ho acaba de creure...


Recordant vells temps?..

Els "peus de gat" que va portar en J.M. Torras en moltes de les seves escalades...
Sense comentaris...


Començant la xerrada...

Parlant amb el públic assistent...

La cordada centenària en ple debat...

Com es pot veure ens ho vam passar d'allò més bé...


Una bona vesprada...


Material de primera qualitat...

2 comentaris:

JORDI QUELLOS LLOBET ha dit...

Jajajaja!!! Ostia hi havien dos moderadors?

Gran trovada escaladora de primer ordre!!!

A per la pròxima!!!

pau ha dit...

si si i no ho semblava buniatu