La Tardor de Nepjeperuna 210mts.6a+ (6a oblig.)

Només una passió com aquesta, i el record i el regust d'altres escalades,... em motiven per aixecarme a les 5 del matí!!! i agafar la meva cafetera exprés per anar a buscar el meu germà al bar de ribes de Freser!Cafè, canvi de cafetera, i enfilem cap a Queralbs.

Pugem la pista de Fontalba i just al penúltim revolt, deixem la furgo i baixem a mà dreta...si ens hi fixem ja surt un camí força fressat.

L1: llarg llarguíssim que passa per placa, fisura i xemenèia...roca vermellosa, bona i força assegurances(comentari segons criteri personal).Ja varem veure de quin pal anava la via.

L2: La tònica continua...60 metres més, rotllo atlètic i disfruton...

L3: Comença en uns bosquet...fisura on hi abandonem un tascó, travessia a l'esquerra i tram de sortida amb babaresa...

L4: Sortida a l'esquerra amb foto obligada.Penjat d'una mà sobre el vuit!!!

L5: tendència a la dreta amb roca gris i de pitjor qualitat...sostret i reunió...

Arribem dalt amb un regust de bon rotllo increïble...per mi és una escalada de puta mara que val la pena fer...de ben segur que hi tornarem...

Salut a tothom i a disfrutar!!!

Ferrada TERESINA

Sense company per utilitzar la corda,m'aixeco i tot sol enfilo cap a Montserrat.Fa uns mesos en Nubiola ens va dir:

-La Teresina no és una ferrada qualsevol, és una obra d'art!

Així que amb boira i amb total solitud, disfruto moltíssim d'una ruta divertidíssima i amb alguns passos que no oblidarem. Comentar l'espectacular sensació que es te desde el primer cim, Santa Cecília, i l'espectacular xemeneia de sortida per arribar a Sant Jeroni, el final de la ruta. Després, baixada caminant fins davant del cotxe...

Xemeneia de sortida

Vista del tram final des de Sant Jeroni, després de fer la xemenèia. I al fons el cim de Santa Secilia!

LA DENT D'ORLU

Tot encigalats tornem per tercera vegada a la dent per fer les enfans de la dalle,...no mirem meteo,...i és clar...altra vegada ens quedem sense poder-la fer!!!

Ens posem en una via més curta la"conflit de generations" i tampoc la podem acabar perquè al tercer llarg trobem la roca ben molla!!!cap avall muniatu!!!!(és aquest crac que va de verd i que no para de tocar els c.....)

Aquí tenim el senyor muniatu al primer llarg...de la "conflit..."

I també al segon llarg...

L'endemà decidim anar al canigó...però la pista està tancada precísament el 26 i 27 de juliol....I al final acabem en un poblet que es diu EUS, fent BLOC!!!!!!!!!!

És que qui no està content és per què no vol...apa siau!

SADERNES;RECADERIA VERTICAL

Després d'uns dies fent escalada esportiva a sadernes, amb l'Albert pugem una mica més amunt i anem a gaudir de les vistes de la zona desde una via senzilla però que ens fa gaudir molt d'un matí d'estiu...

Per arribar-hi val la pena deixar el cotxe al quart parquing, que encara que et diguin que està plè, pot valer la pena acostar-s'hi...al peu de carretera surt un curriol que amb tendència a l'esquerre, s'enfila fins a un rocam, el pas del cabró, que després d'una grimpadeta ens deixa a cinc minuts del peu de via...

Primer de tot l'albert deixa una mica de pes orgànic,...prffffff....i comencem la via alleugerits!!!!

El primer llarg de la via...

El compi que s'anima i fa el segon llarg,...
El tractor esperant per començar el tercer llarg...
I aquí tenim l'aprenent d'alquimista posant un tasconot,...observem que al cinto hi te un VUIT???? un personatge que no té desperdici nanuuuus.. Fins aquí la tònica de l'escalada és més aviat disfrutona...però al cinquè llarg canvia una mica i s'enxerina...llarg amb roca excel.lent i interessant amb sensació de més verticalitat...

Foto de germanor, i cap a remullar-nos al riu!!!

LA PICA LONGA I EL PETIT VIGNAMALE

Fa uns caps de setmana, amb molta il.lusió, vàrem agafar els petates i ens apropàrem al Vignamale!!!

El lloc és esplèndit,...fem un vivac i decidits a fer una via de quart grau desequipada per la nord del petit Vignamale...

L'aproximació fins el refugi és dureta però maca,...i la gent del refu ens varen informar molt bé de la via...

Després delvivac vam agafar el material i oh!!!sorpresa!!!van arribar una parella de KRACS!La suposada parella s va erigir com a caps d'expedició?!?!?!?!?! i un cop a la via s'hi posen donant a entendre que el seu nivell és del tipus kamerlander-Catherine Destiville...Nosaltres que ens ho mirem....

...i a mi em semblen més aviat la Bilma i el Pedro Pecapiedra...jajajajaj.....bé, que nosaltres abandonem no sigui que hi deixem la pell i ens anem a fer el petit Vignamale,...on hi recupero l'essència de l'escalada amb una emotiva trobada amb un avi de 80 anys...

Després d'un altre vivac, al dia seguent decidim fer la pica longa o el gran vignamale...es tracta d'una aproximació per una glacera molt maca i fresada, amb un final bonic de pedra on cladrà anar amb compte i si és possible portar casc...

Via CADE a l'Agulla del centenar/MD/Ae

El dissabte, després de molts dissabtes sense fer gaire res,....anem a la pared nord de frares a fer la cade de l'agulla del centenar.Val a dir que un cop a peu de via, amb en Pau, ens impressiona una mica, i després de tant temps sense trepitjar la nord...ve...ni la nord ni la sud ni res de res...ens fem cacona als calçotets i dubtem una mica!!! Però hi posem com diu en Kellus:-Pit i cullons-, i ens hi aventurem.

La primera tirada és casi be tota d'artificial.El compi s'hi està una bona estona i jo, poc abesat al tema, pateixo una mica.

Enllacem el segon i el tercer llarg i va de collons...hi poso força de tot i el cor em va força peu baix...però poc a poc torno a sentir MONTSSERRAT!!!!I és que com diu en pau, aquesta muntanya o bé l'abraces o t'abraça ella jajajaja...

El quart llarg es presenta impressionant!Un fisurot que desploma...l'hi poso tot l'arsenal de friends,i els repetids i tot...fins al 5!?!?realment és el llarg de l'any!!!No tenim fotos.

El darrer llarg continua amb fisura però s'ha d'anar molt en compte que està força trencat i és força perillós...al coll de l'agulla passem de fer el cim i baixem que estem trinxats...si noi ens fem grans...

La via és molt guapa, hi hem fet servir una placa recuparable i uns estreps pel primer llarg.A la resta hi hem posat micros, aliens i tots els friens! Fins i tot el 5, tres vegades!!!

Torras, Nubiola i Picazo amb els Tascons de Vidreres.

Hola a tots i a totes!

Ahir vam celebrar la xerrada amb tres grans escaladors del nostre país i millor persones. A Vidreres ens vam reunir al teatre Casino La Unió, una trentena de persones per escoltar i preguntar a tres mestres del nostre esport.

La xerrada va començar bastant puntual i ens va deixar molt bones sensacions. Ha estat un plaer poder escoltar de viva veu aquests il·lustres personatges, que ens van delectar amb un bon nombre de records i vivències de les seves escalades.

La cordada Torras i Nubiola (la cordada centenària), que manté la memòria viva de l'escalada de gairebé 5 dècades (van començar als 40' i ho han fet fins els anys 80') van demostrar un gran coneixement i respecte per la muntanya així com què significa company de cordada, que qualifiquen de "gairebé un matrimoni" i que els ha dut a poder escalar junts durant 50 anys.

Antonio G. Picazo va estar molt atent portant a la xerrada bastant material de l'època que va provocar delit i sorpresa entre el assistents, en veure de primera mà quin tipus de material es gastava abans.
Alhora amb les seves intervencions, va posar el punt de místic i romàntic a la xerrada, cosa que qui més qui menys compartim.

El assistents van poder preguntar directament als convidats, fet que va propiciar que la xerrada fos dinàmica i participativa. Mentrestant els moderadors F. València i F. Carles van anar reconduint quan va caler la direcció de la trobada.

Entre anècdotes que van provocar rialles en moltes ocasions i d'altres qüestions més serioses, van anar passant els minuts fins que després d'una bona hora i mitja es va donar per conclosa la reunió. Els que van voler van poder anar a sopar a un restaurant proper per continuar parlant d'allò que tant ens agrada. Roques, escalades i somnis.

Fins la propera!!!

Preparant la "paradeta" amb els convidats...

Antonio G. Picazo mirant-se el material, els tascons conversant amb en J.M.Torras.

J. Nubiola amb una corda de cànem similar a les que ell va fer servir en els seus inicis.
L'Albert no ho veu clar...


En Torras mirant-se els tacs de fusta, pitons artesanals i un piolet del 1910. En Picazo amb una maça...En Quellos no s'ho acaba de creure...

Recordant vells temps?..

Els "peus de gat" que va portar en J.M. Torras en moltes de les seves escalades...
Sense comentaris...

Començant la xerrada...

Parlant amb el públic assistent...

La cordada centenària en ple debat...

Com es pot veure ens ho vam passar d'allò més bé...

Una bona vesprada...


Material de primera qualitat...