VIA ESPERÓ ESMOLAT

La primera fotografia és a un llarg de finalitzar l'esperó esmolat. És una mena de terrassa super aerea per l'altre cara, que et permet tenir una vista fantàstica de l'opertura del darrer llarg, que va realitzar el fantàstic i tot poderós Jordi Kellos!

La linia es caracteítza per anar enfilant un esperó molt aeri per la vessant est, que es caracteritza per tenir el sol en tot moment al teu damunt. Les reunions són sempre lògiques i molt còmodes...i els llargs de bon fer, protegir i de gaudir fort!

Quatre dies...pfffff......increibles!La vida et regala moments que quan passen els gaudeixes,... i quan els recordes, potser et faran caure alguna llagrimeta.

Aiguestortes,Via Cuanto Cuesta

Per fi, després de molts anys de no escalar plegats, el grup Embarques Team es retroba per gaudir de la muntanya. El lloc és increïble. Per gaudir de la tranquil.litat, de les baques i els seus escatllots, i de la bona companyia.

La via es troba situada a l'esquerre d'una canal que parteix en dos la cinquena agulla de Dellui.

Ressenya del llibre "les 100 millors escalades de Catalunya"

Aproximació a la via

La via es troba en un lloc solitari, però a prop del refugi estany llong i del pas del cami dels carros de foc. Tot i això s'hi està molt tranquil.

L1: Bonic llarg de fisures i diedres a protegir. Bona roca i tirada llarga.

L2: Llarg espectacular per disfrutar...en Kellos i jo plorem a mesura que l'anem fent de segon. També és ben net però de fàcil protecció.

L3: Placa amb un sol pito al centre on no sabem si anar a l'esquerre o a la dreta. Vaig a la dreta però finalment haig de fer una petita travessia a l'esquere per pillar la reunió.

L4: Placa i sostret equipat de bon fer. També molt guapu.

L5: Tirada amb un pito sortint a la placa que et porta a un sostre força guapu i protegit per un parabolt. Sortint del sostre hi ha una fisura amb dos parabolts i no has de posar-hi res si no vols. Per la tònica de l'escalada potser no hi farien falta...però els vam xapar,com no!

L6: Paret final fins a dalt. Més fàcil i sinuós.

Tornada al campament que ens esperen unes voldamm que hem pujat i banying al llac en pilota picada,...demà farem l'esperó esmolat.

VIA INTRÈPIDA SIRENA

Apoteòssica linia d'escalada davant del mar...No tinc paraules per descriure el divertimento que vàrem viure en Pau i jo!!!

Simplement varem gaudir del lloc, la roca,l'ambient d'una manera extraordinària!

Aproximació amb barca del tiet Pere...mala mar, bufaba tramuntana. Ens col.loquem a popa amb tots els trastos carregats i visualitzem la via.Uns metres a la seva dreta sembla que la mar està més tranquil.la. Ens apropem molt lentament fins que d'un salt ens enganxem tots dos alhora a la roca. Esquitxats per l'aigua salada del mar observem com la barca s'allunya esporuguida per les onades!!!I nosaltres ens trobem per fi sols i amb un somnriure d'orella a orella!!!

Fem uns metres de boulder cap a l'esquerre i de seguida ens trobem sota la linia. Per fi començarem a escalar!!!

Boulder fins inici de via

L1: Un llarg per entendre la tònica de la via. Pared vertical fins i tot tumbant, amb roca semblant a un conglomerat de calcari gegant que et permet volar cap dalt com si fossis un mico. Gaudint dels moviments i de la grandesa del paisatge. No sense anar guardant forces i pila pels metres seguents. S'intercal.len rings amb ponts de roca. Nosaltres no fem servir cap altre assegurança però crec que s'hi pot posar coses si es vol.

 

L2: Des d'una bona posició, es surt cap a l'esquerre. Un llarg curtet i amb un tram finet al mitg. 

 L3: El tercer llarg passa per unes fisures i babaresa, curtes però intenses. També és curtet. Diuen que es pot empalmar amb l'anterior però nosaltres no ho vàrem fer.

 L4: Les vistes d'aquest llarg ja són impressionants...Les gabines passen per sota, i el mar cada cvop set fa més gran!!! Comença fàcil per anar tirant cap a l'equerre fins una placa de regletes i R. És potser el més senzill, però segueix la tònica dels altres. Jo el vaig fer de segon i vaig quedar sobtat quan de les dues mans se'm desprenia un bloc mida tele 24 pulsades...ufff.....quina passada..vaig quedar flotant en l'aire veient com baixava tot fins l'aigua! Preneu atenció!!!

L5: Un llarg més finet que l'anterior, amb sortida fina al final i roca un pel més trencada...més si vaig amb molt de compte no caigui res més!!!! Un cop a dalt reunió al pi i 30' fins cala mongó. 

Us recomano fer aquesta via.Per disfrutar...i aneu-hi amb barca que la sensació d'aventura no us deixarà indiferents.

VIA BAÑOS DE SOL, La prenyada

(Ressenya presa d'un blog d'internet)

Fa un parell de setmanes vàrem anar a fer la via den Picazo a la prenyada. Fa temps em feia una mica de no sé què d'anar-hi,...però al final ens hi vàrem decidir. Va resultar ser una via espectacular, amb llargs de pel.lícula i una roca boníssima. Una disfrutada per tot lo alt.

Aproximació: Del monestir al refugi de sant benet, i després passant pel costat del refu sempre en tendència cap a la dreta. Un cop entres dins d'un bosquet amb la pared al final, ja pots divisar

un totxo de roca recolzat al mig de la paret. Hi has de pujar i a uns 3 0 4 metres hi ha el primer parabolt del 8. Es veu lluny i vertical, i ho és. Però hi ha uns forats molt i molt bons.

L1:(6a+) Inici dalt del bloc, placa de forats i primer parabolt. Uns metres més i arribes a un petit ressalt on nosaltres passem amb mà esquerre en patata marró molt bona, i mà dreta en una micro presa. És el pàs més dur del llarg. Després metres i metres de roca. Llargassu.

L2:(4+)Sortida amb tendència clarament a l'esquerre fins a trobar un pont de roca podridot. Uns metres més amunt hi posem un alien i tot seguit ja ve un parabolt. Més metres i just abans de l'arbre posem un altre alien. Encintem l'arbre i ens passem a la pared de l'esquerre, on hi ha la reunió.

Vistes del que devia de ser el tercer llarg

L3:(V)Per aquest llarg vàrem agafar la ressenya que hem penjat en aquest mateix blog i ens vàrem confondre. Com diu, vaig tirar-li cap a la dreta tot buscant un clau. La linia ja em deia ja que havia d'anar recte amunt, però al no trobar el clau vaig anar tirant, expo, cap a la dreta. Vaig trobar un clau i cap amunt. ll'astima que no fos per allà. Un cop a la placa, vaig recuperar el llarg

fent una altre expo cap a l'esquerre, fins R.

L4:(6a+) Llarg apoteòssic. Ambient tètric i de tibar-li fort. Passos protegits amb parabolts i un clau entre mig. La roca sembla podridota en aquest llarg, però està molt ben agafada. Es pot apretar bé. El pas clau és just al sortir de la fisura. Protegit amb un parabolt et permet fotre-li. Cal posar bé els peus, allargar braços, i apretar.

Nosaltres anàvem amb un joc d'aliens, però algun friend mitjà també es pot col.locar. Depen dels gustos. Au, via increïble que val molt, i molt i molt la pena.

VIA 98 OCTANOS a la Magdalena Superior

Tal i com ens va aconsellar el divendres passat un escalador dalt del gorro frigi, aquest dissabte fem una via a la cara nord de la magdalena.

És una via molt ràpida de fer, molt i molt ben assegurada, fins i tot pots xapar dos parabolts alhora. I que no té perdua, ja que tot i que a mi no m'agrada massa, els parabolts estan pintats de color groc...ve i a l'esquerre n'hi ha de verds!!! En definitiva una via per a no estressar-se, amb molt bona roca i un cim per gaudir.
El primer llarg comença just a uns 2ometres de la canal anterior al gorro frigi. Son uns 35 metres de tercer grau.

El Segon llarg és més o menys igual, però amb una mica més de grau, potser quart.

El tercer llarg, és el llarg estrella de la via, un 6a amb bona roca, passos verticalots i massa ben assegurat. Tant que et pot fer destrempar una mica i tot. No és tan llarg com els dos primers i arriba a la reunió marxant una mica cap a la dreta, tot i que comença amb tendència a l'esquerre. Jo crec que aquest i el darrer llarg potser pot ser bona idea d'empalmar-los. Per tenir la sensació d'escalada més gran...

El darrer llarg surt en tendència cap a l'esquerre. es força més fàcil però molt divertit. Llàstima de no tenir més metres...la veritat és que et quedes amb la mel a la boca.

Per baixar es fan dos ràpels un de curtet, uns 10 metres, i un altre de força més llarg, uns 30 metres. Segueixes el camí fresat fins a trobar les escales de jacob. I d'allà al camí principal i pujant una mica arribes al punt de sortida.

MAGIC LINE AL GORRO FRIGI

El divendres passat ens varem apropar a gorros a fer una vieta per recuperar sensacions d'altura...Amb en Pau pugem caminant per provar forces desde el monestir i arribem força be, tant que tot flipats ens posem a la primera paret que trobem,,.-...evidentment no és la via, no estem ni tan sols al gorro frigi sinó a la gorra marinera.Ole els nostres ous!!!

Desgrimpem i anem a buscar la via.
El primer llarg té un pas picant d'entrada en una baumeta característica.
la resta de la via es va fent molt be. bona roca, poc compromís, disfrutar al màxim i un darrer pas al penúltim llarg on la via esposa més dreta. Xapatge bufant una micona..i cap a dalt.
A dalt hi trobem una cordada que feia la Carles i ens recomana la 98 octanos de la magdalena superior...

AGULLES D'AMITGES: GRAN DIEDRE

Després de passar la nit al refugi, que per cert és molt ben parit però car, car,car...ens llevem d'hora i anem a l'agulla gran d'amitges, de les dues la que queda just al darrera.

El primer llarg és un tercer que el passem pel costat i ens plantem en un replà d'herba. Crec que hi ha un parabolt a l'inici.

El segon llarg és el diedre. Hi ha una reu entre mig que ens vam saltar. Son uns 50 metres de diedre que es pot protegir molt bé, tot i que ja hi ha força claus.

El cim és de molt bon fer. Hi ha una escletxa amb escombreries velles, velles,...i el camí per baixar és just al darrere. No fa falta fer cap ràpel. Amb 3' minuts ets a terra,i 5' minuts més i et col.loques a peu de via altra cop.

Salut i a veure si l'any que ve puc anar a l'enfilada, que era el cap de setmana seguent, però la festa major de vidreres tira molt, i molt.

Salut a tothom!!!