dimarts, 7 d’octubre del 2008

SORTIDA ESTIVAL PIRINEUS-ALPS

Introducció: Aquest estiu tres membrillos del club hem estat escalant per Pirineus i Alps. Els nostres objectius eren clars: Per començar, Les enfants de la Dalle de la Dent d'Orlú. Per continuar l'esperó Renaud de les Tenailles de Montbriçon, i per acabar a La Visite Obligatoire de la fantàstica mole de granit de l'agulla Dibona. Temps: 8 dies non stop.

Orlú

Només d'arribar a les 23.00h embarcats fins a les orelles, el fanatisme regnava dins la vw full equip del '89 5 estrelles, on les birres no paràven de sortir de la nevera...Un cop al pàrking els nostres ulls no paràven de cercar l'objectiu. De sobte...brillant sota la llum de la lluna, va aparèixer el queixal gegantí d'Orlú.



Al dematí ens vam assabentar que la vessant de Les enfants estava tancada per despreniments, per això vam canviar els plans. Tocava anar a fer la Zinkeria.




Buscant el peu de via






Comencem, no hi ha ningú a la nostra línia, tothom ja fa estona que ha començat. Nosaltres ens dirigim a la part esquerra on la verticalitat és més acusada. Els friends s'han quedat a la furgo perque hem llegit que no fan falta... portem els aliens


Panzer amb cara de...- no està clar-
L1. Llarg d'adhérència poc protegit. Se'l dona en Panzer.


L2. Tira en Xicu. Long preciós amb un mini diedre final, molt poc protegit. Obligat.









Puretilla in "action dalles"







L3. Entrada fina diedre apoteòsic. Alejes.


Diedre macomacomaco per en mostatxos








L4. A causa de la tremolera de'n Panzer no vam gosar fer fotos. A la recerca del pànic. LLarg molt fi que en Panzer solventa amb serenitat. Per respirar a fons.

L5. Petita fissura de començament, petit ressalt moll fi i a la recerca de la reu.




En xicu no veu pas res. No hi ha res.






L6. Taquicàrdia, suors, roca molla i tiba-li fort. Llarg una mica obligat amb flanqueig a l'esquerra i sostrets amb pocs seguros.







No comments



L7. En Panzer s'enmerda a la zona líquen, no ho veu clar. Es queda sense dièsel, per vall. Ens cedeix l'honor.

L8. Ara si en Panzer arriba al final de la via.

Les tres bessones a l'aresta que duu al cim de la dent. Panzer el Casc-tort, Mostatxu i Xicu.








5 comentaris:

Raquel ha dit...

Bona la piada!! Je, je... molt bona!
Jo també vaig fer la Zinkeria l'any passat... i també me'n vaig anar pels líquens... sense assegurances... també vaig tremolar que déu ni do!
Tela no endur-vos re smés que els àliens... juraria que nosaltres portàvem força més material... camelots i tascons... no els veu trobar a faltar?

pau ha dit...

Bé sort que vam agafar els àliens per si de cas. Els friends si que potser ens haguéssin anat bé però eren massa lluny quan ens vam adonar.Vam pensar que estava equipada perque hi havia parabolts.
La propera: L'esperó Renaud a les Tenailles de Montbrison un vial de cal ample. Un clàssic.
Mostatxu.

francesc ha dit...

ei raquel!quan vam decidir fer la zikeria anàvem tard i vam pensar queno faria falta gaire material!ens agradav al idea d'anar ràpids...però ens varem trobar amb una ruta poc equipada,obligada i amb poca possibilitat d'autoassegurança!en total una via per escalar que varem disfrutar molt i molt!ara hi tornaria!!!!!

panzer ha dit...

Joder capullus! s'enrrampen els peus amb ganes boges de tornar-hi!

pau ha dit...

Molt b la nova aparença del blog. Haig de dir que a les tenailles em va tibar el bíceps esquerra no pas el canell, gamarus!!! I que, apart del primer, vaig tibar un llarg curtet a la primera agulla, que sortia per una placa vertical i canviava de vessant a l'esperó. No veguis tanta ratafia avi xicu!!!