dimecres, 31 de desembre de 2008

MOMENTS DE REFLEXIÓ


Ara que s'acaba l'any. Ara que tinc uns moments de calma i puc mirar enrere, reflexiono i arribo on no podia arribar.


Tot sovint fem les coses que fem pensant en nosaltres mateixos. Actuem observant la fi dels nostres actes sense parar-nos a mirar el camí que necessitem, ni l'esforç que cal per arribar on volem. El que miro de dir entre pensaments i reflexions és que em sap greu quan amb comentaris personals desmereixo accions i activitats d'altres, i sobretot quan amb comentaris que amaguen prepotència vull mostrar certa humilitat!


No cerco autodestruir-me l'últim dia de l'any ni em vull fer l'araquiri! però sí que vull compartir quelcom que m'aporta l'escalada i que en aquests moments trobo que és important.


La finalitat no està en arribar a dalt, sinó en l'esforç que hi poses.Cadascú hi arrisca el que vol, com vol. Avegades això no ho entenem... arabé, sempre defensaré la meva visió de l'escalada tal i com l'entenc. Amb un profund respecte per les rutes ja obertes, i una ètica que es correspongui amb l'ascenció que tingui al meu davant.


En fi...en aquests moments sento que l'activitat de pujar parets, siguin quines siguin, m'agrada moltíssim. Però el que més m'agrada és fer-ho amb amics!


Molt bon any nou a tothom i bones esclades!!!


Sobretot vull desitjar un bon any als menbres del clubtascons; Pau, albert, núria plenacosta,aleix, marta, muniato, sarbosa, mireia, roman, núria martín, eduard i sobretot a un dels grans com en jordi kellos, que s'està al nepal i a la índia amb la mònica cercant les seves escalades!


Molt bones festes a tots!


francesc


1 comentari:

Toya ha dit...

Ostres..sembles un tio seriós, profund i assenyat...això era abans o després del sopar de cap d'any?Entendreix...

Igualment bordissot...Molt bon any 2009 que acabem d'encetar i de passada una abraçada als Nepalís*